Frivolitat infinita

Un altre atac injustificat, un més, a una entitat financera catalana. Dimecres passat a la tarda va sortir la notícia. Almúnia va deixar caure a l'agència de notícies Reuters que liquidarien una de les tres entitats sota control estatal. Així, com si parlés del temps. Com que no va dir el nom de la premiada, automàticament qualsevol de les tres podien ser candidates al pànic dels dipositaris. Hores després van començar a arribar els desmentiments, però el mal terrible ja estava fet.

Una altra frivolitat, com la del ministre De Guindos fa pocs dies, quan un cop destapat el forat de Bankia, que ha forçat un rescat monstruós i ha fet que es dispari el cost del deute sobirà a nivells mai assolits, va deixar caure que a dues entitats més, Nova Caixa Galícia i Catalunya Caixa, els caldria 9.000 milions d'euros. Una quantitat rodoneta i molt bufona, que dita així sona molt bé, però que deixada anar abans de les auditories que estan mirant els comptes de les entitats és una altra frivolitat amb l'objectiu de treure singularitat a la desfeta de Bankia. Un altre “café para todos”. La quantitat del ministre és sospitosament igual a la que sortiria si féssim una regla de tres sobre la injecció que cal per a Bankia respecte als seus actius totals i si apliquéssim el resultat a les altres dues entitats. Ah, i el ministre, en una altra demostració de la falta de rigor en què el seu govern fa declaracions i proclama quantitats, hi va afegir que d'aquests 9.000 milions en tocaven 4.500 a cadascuna de les entitats. A parts igualetes. Com si les dues fossin bessones.

Dimecres Almunia no havia d'haver parlat si no sabia res. I si sabia quina era l'entitat, ho havia de dir amb noms i cognoms. Però ara és moda l'estil de l'exgovernador del Banc d'Espanya: “Sé coses de Bankia, però no les diré”. Almúnia no va dir noms, nosaltres sí que els direm.

Catalunya Caixa, malgrat els atacs dels últims anys de la premsa subvencionada per l'antiga Caja Madrid, més tard Bankia, resulta que no ha estat, ja que juguem tant a les paraules, intervinguda, si entenem aquest terme com fer fora a l'equip directiu (Banc de València) o demanar al dimitit número u de l'entitat que no s'atansi a menys de cent metres de cap entitat financera durant dos anys (Bankia). No té escàndols de blindatges ni malversacions (Nova Caixa Galícia). Catalunya Caixa va demanar ajut al FROB per la seva fusió fa dos anys, una de les úniques fusions reals, no fredes (Bankia), de la reestructuració financera. L'Estat ha auditat els seus comptes tres vegades els últims dos anys, i la Comissió Europea els ha aprovats. Una dada clau: els últims comptes auditats i signats pels auditors (no com a Bankia, que els últims no estaven ni signats), revistats pel FROB i el ministeri d'Economia, i amb el vistiplau, justament, de Competència de la UE, –sí, sí, del senyor Almúnia–, tornen a donar benefici operatiu el primer trimestre del 2012. Si a l'Estat hi ha alguna entitat que es podria liquidar, aquesta no és Catalunya Caixa.