Economia

tantxtant

Auge i fi del comissionisme a Catalunya (I)

L'alta burgesia catalana, com a conjunt d'emprenedors que han aixecat empreses i amb vocació humanista, social i de servei al país, va morir fa cosa de 75 anys. Amb l'establiment d'una política intervencionista, la gran empresa catalana va anar a negociar més i més coses a Madrid. Sota l'autarquia calia permís governatiu fins i tot per instal·lar una nova màquina o aixecar un envà.

Uns quants com ara Duran Farell van saber viure en els dos mons, el del mercat i el dels passadissos del ministerio de torn, però no era fàcil. No només era complex passar de la planta els dilluns a Castellana els dimarts, sinó que aquest darrer món era molt més atractiu. Fer negoci a cop de BOE és més fàcil que fer-ho amb contenció salarial o obrint mercats.

Al meu parer, les segones generacions van saber anar portant aquesta dicotomia a mitjan segle passat, però això va canviar amb l'arribada al timó de les terceres generacions. Així doncs, els néts més espavilats de l'antic Gotha empresarial català van caure pel cantó fosc de la força, van vendre l'activitat productiva i es van centrar en l'activitat especulativa; la intermediació amb el poder o comissionisme.

El comissionisme ha dominat la Catalunya econòmica en les darreres dècades. Per saber si estem en mans d'empresaris o comissionistes, repasseu si no els sospitosos habituals de les institucions econòmiques de Catalunya i pregunteu-vos quantes nòmines paguen de la seva butxaca. El zenit del comissionisme va arribar amb De la Rosa als vuitanta i amb l'exèrcit d'aconseguidors que van aprofitar els pactes de governació dels noranta. El sistema segueix donant guerra, com amb la batalla per apropiar-se la Fira, però ja està en franca decadència. On s'amaguen, però, els veritables empresaris?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Noel creix un 16 per cent el 2023 i factura 638 milions d’euros

SANT JOAN LES FONTS
ECONOMIA

La plantilla de Vodafone accepta el preacord sobre l’ERO per a 898 persones

Barcelona
Economia

L’FMI eleva al 0,9% la previsió de creixement de l’eurozona per al 2024

Barcelona
ECONOMIA

Tarragona crearà miradors turístics digitals a la ciutat

Tarragona
Economia

Foment eleva fins a 42.500 milions el dèficit d’inversió en infraestructures

barcelona
Estat espanyol

Talgo rep una oferta de fusió de la txeca Skoda Transportation

Barcelona
ECONOMIA

Solsona i Cardona impulsen el relleu generacional en comerços

Solsona
ECONOMIA

Preacord d’ERO a Vodafone, que es sotmetrà a votació de la plantilla

Barcelona
ECONOMIA

Barcelona ha executat el 47% dels 276 milions que gestiona dels Next Generation

Barcelona