Economia

tantxtant

Auge i fi del comissionisme a Catalunya (i II)

En l'article anterior, parlàvem de l'auge del comissionisme a Catalunya, sistema pel qual moltes de les institucions econòmiques locals han acabat en mans de gent amb limitada experiència jugant-se els seus diners en activitats productives. Mirant Foments, Cambres, Cercles i tutti quanti, és legítim demanar-se on són els nostres empresaris. Podríem distingir dos tipus d'empresari català. Els petits empresaris són la majoria i no tenen gran necessitat d'aconseguidors. El gran empresari ha comprès que li sortia més a compte actuar en directe amb Madrid o bé muntar lobbys nous que quedessin fora de l'abast del sistema, com per exemple l'IEF.

La tasca d'intermediació amb el poder polític ha patit, doncs, una integració vertical dels principals clients potencials i també una reducció de la demanda. Al final, si els néts de l'antiga burgesia es dediquen en massa al comissionisme, bé caldrà que quedi algun gran empresari per ser representat! De cara a la galeria, els sospitosos habituals segueixen aparentment al timó de la vida econòmica fent actes i proclames buides. Es tracta, però, d'un sistema molt dèbil, que Madrid ja no reconeix com un poder real i ignora.

S'està obrint un buit que pot portar-nos a una nova etapa interessant on la veu dels empresaris es faci sentir. Perquè això funcioni, calen empresaris amb tremp i vocació de servei que es preocupin pel seu benefici però també per la societat en què viuen, a la imatge dels grans il·lustres del s. XIX. I amb la persistència i mala fe necessàries per poder guanyar unes eleccions amb el sistema electoral sui generis de la Cambra. L'empresari català és molt individualista, però ja comencen a haver-hi moviments. Esperem que aquest mar de fons cristal·litzi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

La pensió mitjana dels catalans creix un 5,06% al juliol i se situa en 1.306 euros

barcelona
economia

Catalunya es manté el 2022 com el tercer territori que més recapta però el desè en recursos rebuts

barcelona
economia

Lleuger descens de l’atur, que se situa en el 9,41%

barcelona
economia

Segon avís de la CE a Espanya per “discriminar” els interins

barcelona
economia

El govern ha destinat 246 milions en ajuts a la indústria des de 2021

barcelona

Figueres acollirà per primer cop el Fòrum Gastronòmic Ciutat per al públic general el 5 i 6 d’octubre

FIGUERES

Es preveu que el 36 per cent de la producció catalana de poma es culli a Girona

GIRONA

La Cambra de Comerç de Barcelona avisa que el turisme “no pot tenir un creixement infinit”

Barcelona

L’empresa de reciclatge ACIN compra l’antiga tèxtil Nylstar per 8 milions

blanes