Un decàleg… i alguna cosa més

Llegeixo amb interès que l'Oficina Antifrau de Catalunya promou una campanya anticorrupció que inclou la presentació de l'estudi Principis de transparència i prevenció de la corrupció per a les empreses, elaborat per la professora Silvina Bacigalupo per a Transparència Internacional. En essència, l'informe consisteix en un decàleg, a mig camí entre la recomanació de bones pràctiques (bon govern, codis ètics, canals de denúncia) i la més absoluta obvietat (complir les obligacions fiscals, no corrompre funcionaris estrangers). Sens dubte cal celebrar aquesta iniciativa, però també cal dir que no n'hi ha prou. Més encara: no és mitjançant el voluntarisme, el bonisme o els decàlegs de bones intencions que avançarem en el camí de la integritat empresarial.

Atès que parlem de conductes (individuals i organitzatives), els incentius són del tot imprescindibles. Cal promoure incentius positius, que reconeguin i premiïn els qui s'esforcen a millorar la transparència i prevenir la corrupció (per exemple, amb mesures de discriminació positiva en els processos de compra pública), i deixin en evidència aquells a qui la manera de fer negocis no preocupa en absolut. Addicionalment, cal subratllar que no estem davant d'una qüestió (o problema) exclusivament empresarial, sinó de tota la societat. I per tant, mentre els consumidors (és a dir: el conjunt de la ciutadania) no en siguin conscients i prenguin una actitud ferma i decidida (compres responsables, inversions socialment responsables), és difícil que les empreses canviïn significativament.

El repte és promoure les condicions que facin possible un teixit empresarial més transparent i amb un nivell mínim de corrupció. Però l'entorn el creem entre tots, i de poc servirà proclamar la necessitat d'empreses íntegres si no aconseguim que tots els actors remin en la mateixa direcció.