De cadira de rodes a bici en un tres i no res

Pau Bach va tenir un accident de trànsit amb 19 anys i va quedar en cadira de rodes. “Després d'una llarga rehabilitació i d'aprendre a valer-me per mi sol vaig pensar: «I ara què?»”, explica, i va veure com el seu nou estat no li permetia fer dues de les coses que li agradaven més: anar amb moto i amb bicicleta. “Vaig buscar bicicletes pensades per a minusvàlids i fins i tot en vaig comprar una a Alemanya, però eren models molt incòmodes i necessitava que algú m'ajudés a pujar-hi”, recorda. Mentre feia la carrera d'informàtica, en els seu temps lliure va començar a fer invents per trobar una resposta a la seva necessitat. “Volia una bici que pogués utilitzar jo sol”, afirma. El jove emprenedor va aconseguir fer un model i la gent que veia l'invent li comentava que estava molt bé. “Persones que anaven amb cadira de rodes com jo em deien que si feia la bici en sèrie me la comprarien, i així va començar tot”, explica. El 2005, juntament amb el seu germà -que havia estudiat enginyeria tècnica mecànica- van muntar Atbach (Ajudes Tècniques Bach), una empresa creada amb l'objectiu de passar dels prototips que tenien fets a mà a produir una bicicleta en sèrie. Van ser tres anys de recerca i desenvolupament, i per finançar aquest procés a Atbach van començar a distribuir productes d'altres marques per a gent amb discapacitat, com rodes lliures davanteres Freewheel, o cadires de rodes per a la platja i el camp Hippocampe. Finalment, el 2008 van presentar el seu model propi de bicicleta a la fira d'ortopèdia de Madrid, el Batec. “Des d'aleshores cada cop ens ha anat millor, fem més producte propi i menys distribució”, comenta Pau.