Promeses trencades

Al canal 3/24 encara parla Mario Monti en la seva trista compareixença de premsa conjunta amb Mariano Rajoy, el permanent personatge d'El Greco. Mentre responen sense tenir respostes, la prima de risc retorna als nivells estratosfèrics de dijous de la setmana passada, abans que el president del BCE fes les promeses ara trencades. Cinc dies d'il·lusions desateses i ja se sap què passa quan et posen la mel a la boca, que la decepció és més gran.

Hi havia raons per tenir fe en el mig somriure de Draghi? Probablement, sí. No cal canviar el mandat del BCE perquè és evident que l'actual política monetària no es transmet adequadament en la zona euro amb aquesta divergència de tipus d'interès, de costos de finançament. Davant aquest evident fracàs, les mesures no convencionals estan més que justificades. Però no estem en una unió monetària eficient i regida per criteris estables, o tan sols lògics. La política, o millor, la manca d'una veritable política europea ho enreda tot. Potser demanem massa a Draghi, finalment un tècnic i per tant sempre tendent a sotmetre's a la política o la no-política.

A la pantalla segueix l'escenificació d'un optimisme absurd dels cavallers de la trista figura. Alhora, en altres pantalles, la prima de risc que mesura la desconfiança segueix cap amunt, quasi implorant que callin d'una vegada per reposar una estona. L'Íbex, que ha perdut gairebé 500 punts, ha tancat ja fa mitja hora.

Recordo la preocupada expressió del conseller Andreu Mas-Colell aquest matí a RAC1, quan li preguntaven sobre els efectes a Catalunya d'un possible rescat a la grega, anticipant que “tant de bo aquesta tarda Draghi ens espanti aquesta probabilitat”. No calia aquest darrer comentari. El conseller d'Economia i tots nosaltres hem de seguir molt preocupats, i encara més si escoltem la parella que parla davant la televisió.