El finançament de les empreses

Un aspecte dramàtic de la crisi actual és la manca d'un finançament adequat per a les empreses en general, i principalment per a les petites i mitjanes. La crisi ha vingut per dues bombolles: la dels valors mobiliaris i la immobiliària. De fet, moltes pimes que no tenen res a veure ni amb el sector financer ni amb l'immobiliari funcionaven bé; algunes, amb dificultats, però sovint amb bons productes i bons mètodes de gestió… fins a un cert punt. Perquè si bé en molts casos tenien (i encara tenen) necessitats ineludibles de finançament extern perfectament justificables (cap empresa del món funciona únicament amb recursos propis), en d'altres, potser no tant: algunes empreses han tingut dèficits de capitalització que les han portades a situacions difícils o fins i tot impossibles, i han hagut de tancar.

Als que ja tenim alguns anys, això ens recorda empreses de després de la Gran Depressió. Als anys 50, per exemple, l'arxiu de casos de la Harvard Business School era ple d'històries d'empreses molt capitalitzades que ho havien passat molt malament durant la Depressió quan ningú no els prestava diners, i es curaven en salut.

Ara, és clar, és hora de reclamar que les empreses que s'ho mereixen (que són moltes) tinguin el finançament adequat. Ens hi va la sortida de la crisi i la no-destrucció de llocs de treball. Però també és hora de recordar que en algun moment s'ha esperonat el palanquejament financer com una cosa bona per se perquè permet més grans rendiments… mentre les coses van bé. I per tant, també és hora de recordar que els recursos propis hi són per alguna cosa, i que les empreses menys palanquejades ho han passat, en general, millor que les altres; tota una lliçó per al futur.