Sense sorpreses

Ahir, Mario Draghi no va sorprendre, però tampoc va decebre. S'esperava un anunci de compra de deute dels països amb problemes de finançament sempre que complissin unes condicions estrictes que haurien d'aparèixer en el memoràndum que es formalitzés després de la sol·licitud de rescat. També sabíem que les compres de deute se centrarien en terminis de fins a tres anys i que segurament, com així es va anunciar, el BCE renunciaria a la seva condició de creditor preferent per evitar arruixar els inversors privats. I també sabíem que la decisió seria “gairebé unànime”, com així va succeir. Al representant alemany segurament no li va semblar suficient l'esterilització de les operacions que portarà a terme el BCE i que, per cert, ja existia en el programa de compres anterior. Per evitar la injecció de liquiditat que suposa la compra de deute de països amb problemes de finançament, i el seu possible efecte sobre la inflació, que és el que preocuparia fonamentalment a Alemanya, aquestes operacions en durien aparellades d'altres de venda de deute per detreure la mateixa quantitat que s'hi hagi injectat.

Com s'esperava, el BCE no anuncià l'objectiu que persegueix, però sembla que sí que oferirà informació sobre les compres per països. Draghi també es va ajustar al guió en assenyalar que l'objectiu d'aquest programa no és el finançament dels governs amb problemes, sinó fer que el mecanisme de transmissió de la política monetària del BCE funcioni per a tots els països. Aquesta precisió és important, ja que la credibilitat del BCE es basa a complir el seu mandat i l'actiu més preuat d'un banc central és precisament la seva credibilitat. De fet, la mera expectativa, sense ni tan sols haver sol·licitat el rescat, ha aconseguit reduir significativament la prima de risc. Però això també pot fer augmentar els dubtes del dubitatiu Rajoy, que pot pensar que potser no cal demanar el rescat per reduir el cost financer del deute, i així evitar noves condicions i l'estigma de ser rescatat.