Concentració estratègica
El govern reordena el mapa de clústers de Catalunya i en redueix el nombre, d'una trentena fins a vint-i-dos
El clúster de l'automoció és un dels més importants en volum de negoci
El de l'esport es vol internacionalitzar amb clústers francesos i holandesos
Agrupar-se s'ha convertit en una fórmula per combatre la crisi. La unió d'esforços i coneixements d'empreses i entitats significa la seva supervivència en pro de la seva competitivitat. Actualment s'estan teixint aliances empresarials a Catalunya, per exemple, per exportar i internacionalitzar-se, una de les portes de sortida de la crisi a causa de l'atonia del consum intern. Les aliances per innovar i aprofitar el saber fer comú són anteriors a la crisi, i a Catalunya ja hi ha una tradició com a terra de clústers, grups d'empreses del mateix sector o amb els mateixos objectius.
El govern ha decidit agrupar encara més aquestes agrupacions per aprofitar millor els recursos i que l'intercanvi de coneixements sigui més ric. Per tant, ha reduït el nombre de clústers a Catalunya de la trentena que hi havia a vint-i-dos. “Amb el nou model s'aconsegueix un apropament més efectiu a les empreses i als agents que tenen desafiaments estratègics comuns”, defensen en el Departament d'Empresa i Ocupació. L'objectiu del departament és “apostar per la consolidació de Catalunya com a regió pionera en l'adopció i posada en marxa, des del 1992, d'una política de reforçament de la competitivitat basada en clústers”.
Aquests vint-i-dos clústers estan formats per 2.000 empreses que facturen en total 45.000 milions d'euros. A ACC1Ó els divideixen en sis àmbits: aigua i energia, alimentació, manufactura del disseny, mobilitat, salut i sistemes industrials. Els clústers més coneguts probablement són el de l'automoció, el de la moto i el tèxtil, però també n'hi ha de ferroviari, de tecnologies mèdiques, d'embalatge alimentari, gurmet, etc.
De l'automoció a l'Esport.
En el cas del clúster de l'automoció, el que tenen en comú les empreses és el sector en què treballen i allò que produeixen. En d'altres, el que tenen en comú és el públic objectiu al qual s'orienten o en l'àmbit d'actuació; per exemple, el Kid's Cluster, format per una cinquantena d'empreses orientades al públic infantil i familiar. Hi ha, des d'empreses de joguines i de llaminadures, fins a editorials, empreses de distribució i ajuntaments. A més de fomentar les aliances i l'intercanvi d'idees entre empreses, els socis de Kid's Cluster uneixen les seves forces per fer estudis de mercat que a moltes de les empreses, petites, els seria molt difícil assumir en solitari. A partir d'aquests estudis, totes poden millorar els seus productes.
El Barcelona Beauty Cluster està format per empreses enfocades a la bellesa. Hi ha empreses de cosmètica, perfumeria, higiene, alimentació, centres d'estètica, centres de diagnòstic de salut, etc. Per exemple, el Grup Puig, Raffael Pages i Biocentury. Les més de 300 empreses del clúster facturen conjuntament 3.770 milions d'euros. El seu objectiu és sobretot la internacionalització i introduir productes a mercats com el nord-americà i el brasiler. També estudien l'agrupació per productes i serveis amb la marca Barcelona, amb un gran prestigi internacional, i la creació d'un centre de formació.
El clúster de l'esport també es defineix per l'àmbit d'actuació i el públic objectiu –gent interessada en l'esport i la vida sana-. Eurofitness, Santiveri i El Mundo Deportivo són algunes de la trentena d'empreses que en formen part, amb una facturació agregada de 900 milions d'euros. El projecte més important del clúster és per a la internacionalització de les empreses del sector a fora de la Unió Europea, juntament amb els clústers de l'esport de Roine Alps (Estat francès) i Holanda.
Cap enfora.
Salvar el teixit productiu
És vital que les empreses catalanes puguin exportar per tal de créixer i de tirar endavant, i també que empreses estrangeres inverteixin a Catalunya per crear activitat econòmica i ocupació, però potser encara és més important mantenir el teixit productiu del país.
ACC1Ó ha elaborat un mapa de riscos i oportunitats i fa un seguiment de 100 empreses que podrien estar en situació de risc. De moment, ha dut a terme actuacions per a la continuïtat d'una dotzena d'aquestes empreses, i ha suposat el manteniment de 3.000 llocs de treball.
Un d'aquests casos és el de Sati, fabricant de teixits per al sector industrial i hoteler. Sati va rebre un crèdit de dos milions d'euros dels fons de rescat de la direcció general d'Indústria (un fons per ajudar empreses en dificultats dotat de 16 milions d'euros) a canvi d'un pla de viabilitat que asseguri la continuïtat de l'empresa.
Un cas diferent, o més avançat, és el de Cubigel. L'empresa també va rebre un préstec de dos milions d'euros del fons de rescat, també a canvi del manteniment de la seva activitat. En aquest cas, la viabilitat va suposar-ne la venda a una empresa xinesa, Huayi, per 600.000 euros. Huayi invertirà 3,5 milions a la fàbrica de Cubigel a Sant Quirze del Vallès.