Focus

La Cambra explora nous mercats

La cooperativa arrossera del Montsià produeix cap a 60.000 tones d'arròs, un 15% de les quals s'exporten

En els últims cinc anys, la Cambra ha amortitzat 15 llocs de treball

Innovar en el sector de l'arròs i obrir línies noves de mercat són els objectius de la Cambra Arrossera del Montsià, constituïda com a cooperativa fa 85 anys, tot i que actualment la seua gestió està totalment professionalitzada. “Encara conservem alguns magatzems que van construir els mateixos socis. L'objectiu inicial era millorar les condicions de vida del pagès; ara, a més, busquem el negoci”, explica el president de la Cambra, Miquel Fàbregas. Després de la fusió amb la cooperativa de Sant Jaume d'Enveja, agrupa bona part dels arrossaires del marge dret del delta de l'Ebre. Produeix entre 50.000 i 60.000 tones d'arròs closca, que es converteixen en unes 40.000 tones d'arròs blanc. No tot l'arròs que comercialitza la Cambra es cultiva al delta de l'Ebre, sinó que la capacitat de les seues instal·lacions li permeten comprar prop de 20.000 tones d'arròs a productors d'altres zones, principalment el País Valencià i Aragó.

Prop d'un 30% de l'arròs de la Cambra es ven amb la marca Montsià, i la resta es comercialitza amb marca blanca. I aproximadament un 15% de la producció s'exporta, principalment a Europa però també als Estats Units. “És important ser present al mercat exterior, però la varietat d'arròs que produïm al Delta no es consumeix gaire a fora de l'Estat”, diu Fàbregas. La majoria de varietats d'arròs que es conreen al delta de l'Ebre són de gra redó, amb una demanda important l'Estat, mentre que als mercats internacionals es reclama molt més l'arròs llarg. “L'arròs redó es cotitza a un preu més elevat”, manifesta el president de la Cambra Arrossera del Montsià. Tot i que hi ha productors de la Cambra que cultiven arròs llarg, són una minoria. La facturació de la cooperativa arrossera està a l'entorn dels 35 milions d'euros. “Nosaltres no fixem el preu de l'arròs, depèn dels mercats internacionals, de si hi ha reserves mundials d'arròs”, diu Fàbregas. Enguany es preveu que es mantindrà la mateixa liquidació al pagès que l'any passat.

sense crisi.

El sector agroalimentari és un dels que resisteix millor la crisi econòmica i la Cambra Arrossera del Montsià ho confirma. “Portem un sistema financer molt estricte, controlem exhaustivament totes les despeses, buscant la màxima liquidació per als nostres socis”, ha explicat el president de la Cambra. Amb tot, el consum d'arròs també ha disminuït. “La gent ajusta més la quantitat d'arròs que cuina, ja no es fan aquelles paelles en què sobrava la meitat”, ha dit Fàbregas. En els últims cinc anys, la Cambra Arrossera del Montsià ha amortitzat una quinzena de llocs de treball i actualment té una plantilla de 80 treballadors.

En aquesta campanya, la Cambra repetirà l'acord amb la multinacional Nespresso i utilitzarà com a fertilitzant un compost enriquit amb restes de cafè. L'any passat es va experimentar en parcel·les d'Amposta i la Ràpita aquest tipus de fertilitzant i el resultat van ser 50 tones d'arròs.

ARRÒS FUNCIONAL.

Després d'anys de recerca, la Cambra gairebé descarta la possibilitat de produir un arròs funcional. “Ara la legislació és massa estricta per autoritzar aquest tipus de productes”, assenyala Fàbregas. D'altra banda, el 2013 farà les primeres proves amb un aparell amb què es mesurarà el nivell de salinitat del camp i en determinarà la quantitat d'aigua necessària. L'objectiu és estalviar el consum d'aigua.

Facturació

35 M€

Treballadors

80

Any de fundació

1927

La Cambra és la primera cooperativa arrossera constituïda al delta de l'Ebre, amb l'objectiu de millorar les condicions de vida del pagès. Va començar amb 100 socis i ara en té 3.200.

Uns 125 milions de kg d'arròs al Delta

L.M

El delta de l'Ebre produirà durant aquesta campanya prop de 125 milions de quilos d'arròs, un volum superior al de l'any passat però per sota de la mitjana dels últims anys (130 milions de quilos). La calor i la humitat del mes d'agost han fet accelerar l'inici de la collita, i les varietats més primerenques, com el bomba, ja s'han recol·lectat. “La campanya va molt més esglaonada que altres anys, encara falten uns dies de maduració a l'arròs de gra redó”, ha explicat el responsable del sector de l'arròs de la Unió de Pagesos (UP), Dani Forcadell. Les altes temperatures també han afavorit la propagació de fongs i els arrossaires han augmentat els tractaments contra la Pyricularia i el barrinador de l'arròs.

Pel que fa al preu de l'arròs és de 290 euros per tona, mentre que la varietat bomba es cotitza a 725 euros per tona. “L'arròs bomba es paga a millor preu però és un cultiu arriscat i la majoria de productors no destinen més d'un 10% de les seues terres a aquesta varietat”, diu Forcadell. Segons el president de la cooperativa Arrossaires del Delta de l'Ebre, Jordi Casanova, enguany es produiran cap a 7 milions de quilos d'arròs bomba. “La collita ha estat molt bona perquè les humitats no s'han registrat fins al final de l'estiu, quan l'arròs ja havia madurat”, manifesta Casanova. Pel que fa a les varietats més tardanes, la collita encara s'allargarà uns quinze dies més.

Tot i que el preu de l'arròs és semblant al de fa un any, els costos de producció han augmentat un 25%, segons els pagesos. El sector està preocupat, a més, per com afectarà la reforma de la PAC a aquest cultiu. “S'ha de tenir en compte que al delta de l'Ebre no es pot produir res més que arròs i si els costos deixen de fer viable l'explotació, els pagesos ho abandonaran”, explica el president de la Cambra Arrossera del Montsià, Miquel Fàbregas.

CARGOL POMA.

La plaga del cargol poma farà perdre la collita a 2 hectàrees d'arrossar del marge esquerre del delta de l'Ebre. És una superfície mínima si tenim en compte que el mol·lusc invasor s'escampa per una superfície d'un miler d'hectàrees. “Les mesures que s'han emprès per combatre el cargol poma funcionen, però al moment del naixement de la planta de l'arròs hi ha camps que en van quedar afectats”, ha assenyalat Casanova. La UP insisteix que les actuacions que du a terme el Departament d'Agricultura són “pal·liatives”. “A cada hectàrea que queda afectada per la plaga del cargol poma, ja no hi ha manera de treure'n el mol·lusc, no es pot eradicar”, ha alertat Forcadell. L'assecament dels arrossars, els tractaments en saponina i la inundació amb aigua salada aconsegueixen índexs de mortalitat de més del 80%, però els exemplars que queden es multipliquen ràpidament. Agricultura ha demanat permís a la Unió Europea per assecar els camps per tercer any consecutiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.