“El capitalisme ha perdut autoritat, la gent vol un altre model econòmic”

Christian Felber, professor d'economia alternativa a la Universitat de Viena i membre fundador de Attac Àustria, ha desenvolupat un model econòmic alternatiu al capitalisme i a l'economia planificada. El seu principi és que les empreses deixin de competir i cooperin, així ho va escriure fa dos anys al seu llibre “La Economía del Bien Común” (Deusto) i ja hi ha més de 500 empreses de 10 països que s'hi han adherit.

Les lleis del mercat contradiuen els valors de la societat, com l'honestedat, la transparència o la responsabilitat i, a més, es comporten de manera desconsiderada i egoista i condueixen a l'èxit econòmic. La competència i l'afany de lucre, els dos pilars que regeixen el sistema capitalista, estimulen l'enveja, l'egoisme i la desconfiança. Necessitem canviar aquests dos principis pels del bé comú i la cooperació.

Per mi és l'equivalent de la dignitat humana a nivell col·lectiu, aquest bé comú, però, s'ha de definir entre tots. De manera democràtica, podem escollir les necessitats bàsiques, quins són els factors de qualitat de vida i dels valors fonamentals. El primer pas és modificar el concepte d'èxit empresarial, ja que una empresa és una eina de l'economia i la meta de l'economia és la creació de be comú. La nostra proposta és que una firma d'èxit no sigui la que té més benefici financer sinó la que aporti mes al bé comú.

S'avalua mitjançant un balanç del bé comú (BBC), una matriu de 17 indicadors que mesura aspectes com la forquilla salarial, la presa de decisions de manera democràtica, si evadeixen impostos, si es produeix localment, el respecte per al medi ambient, etc.

Si, però el dia que el BBC sigui vinculant, serà més competitiva a mesura que compleixi més aquests indicadors, perquè disposarà de més avantatges i ajuts.

Millors condicions en els crèdits, aranzels més baixos, prioritat en compres públiques i pocs impostos.

Ja s'està produint; a Àustria, les principals comunitats autònomes estan fomentant els processos per a l'economia del bé comú, i a nivell local, les administracions estan cooperant amb empreses que ja n'apliquen el model. Els canvis s'han de produir a poc a poc. A més, el canvi principal ha de venir des de la base.

Es tracta d'un procés democràtic des de les bases de la població, a partir d'assemblees democràtiques als municipis, que després se sintetitzarien amb una assemblea constitucional nacional i, posteriorment, a escala intranacional, que ajudaria a canviar les constitucions.

Sí, perquè estem en una crisi no només laboral i financera sinó també de valors, ecològica, energètica i democràtica. Hi ha enquestes, fins i tot a països amb un nivell de vida alt com Alemanya o Àustria, en què mostren que la majoria de la població està demanant un altre model econòmic; no és només una minoria descontenta, sinó una majoria aclaparadora. Definitivament, el capitalisme està perdent la seva autoritat natural.

Proposem que el benefici financer de les empreses no es desviï a inversions en mercats financers, que no es distribueixin beneficis a persones que no treballin a l'empresa, que no hi hagi donacions a partits polítics.

Sí, així hauria de ser, llevat d'un sector bancari útil per a l'economia, els bancs haurien de ser entitats sense ànim de lucre com les escoles, els hospitals i com ho eren inicialment les caixes i les cooperatives de crèdit. Els bancs farien la funció de servir l'economia.

Doncs vinculant els rescats, és a dir, que les entitats que necessiten injeccions dels estats es converteixin en entitats sense ànim de lucre i així deixaran d'especular i, a més, hauran de donar prioritat als projectes amb valor econòmic i social en la concessió de crèdits.

S'acabarà la coerció a les empreses per créixer i d'engolir altres empreses, perquè amb l'economia del bé comú es reemplaça la competència per la cooperació. A més, hi haurà més empresaris.

Una trentena d'entitats petites i mitjanes s'han inscrit en la pàgina web. Les estem convidant a fer el procés d'implementació del balanç del bé comú. Són empreses i cooperatives, i també entitats públiques i organismes com el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya.