“Aquest hivern passarem la prova de foc: veurem si la cooperativa és rendible”

Perquè estimo la terra. Aquesta cooperativa la vam impulsar un grup de gent a final dels anys 70, primer amb un mercat a l'aire lliure i després amb les exportacions. La venda a Europa va funcionar molt bé, tant, que alguns pagesos van creure que l'èxit era d'un dels comptables i el van nomenar gerent.

Sí. Ferré va començar a canviar normes, va aconseguir que el consell rector li delegués poders, i arriba un moment que expulsa cent vint socis al·legant que no complien els estatuts de la cooperativa perquè no hi portaven tot el gènere.

No, en el meu cas vaig demanar la baixa perquè vaig cessar en l'activitat agrària, just una mica abans de les expulsions.

Exacte, i és quan decideix arrendar terres i comença a fer inversions amb diners dels impositors. Mentre tot va anar bé no passava res, però amb la crisi hi ha clients que marxen a altres entitats bancàries i aquí es produeix un daltabaix.

Jo anava a les assemblees, perquè volia ajudar els socis a plantar cara al gerent, perquè li demanessin responsabilitats. No podia consentir que la cooperativa es liquidés sense intentar fer-la funcionar per dos motius: perquè els impositors cobren i perquè la cooperativa és un orgull per al poble.

Aquest hivern passarem la prova de foc: veurem si podem ser rendibles. Apostem per desestacionalitzar la producció. No sé si ens en sortirem, però pensaré: “almenys ho hem provat.” Sensació de fracàs no en tindré perquè estic lluitant amb totes les meues forces.

Per poder retornar els diners als socis impositors hem d'aconseguir una producció de 10 milions de quilos, fins ara enguany només en portem 2.

Els pagesos volen resultats i estan a l'expectativa. Ara bé, estic convençuda que si aquest hivern som capaços de pagar un preu just, els pagesos vindran sols. Tenim contactes amb una empresa holandesa per vendre-li bona part de la producció.

Això és en mans dels advocats i de l'administrador concursal. Esperem que la justícia determini qui són els responsables i s'exigeixin responsabilitats. Ara bé, fins que no superem el concurs de creditors no podem rebre cap ajut del govern. L'única sortida és augmentar la producció, reduir les despeses i buscar nous mercats. Si la llei permetés que la cooperativa agrícola de l'Aldea rebés ajuts i no ens el donessen faria molt soroll, però ara no té sentit convocar cap manifestació. Hem de gastar les energies en sortir del concurs de creditors, hem de ser realistes. Hem d'estirar tots el carro i en la mateixa direcció.

Hem de fer un conveni, un acord tant amb els creditors com amb els impositors i que sigui acceptat per totes les parts. Caldrà anar a la quitança, tothom ha de perdre alguna cosa.

No ho sé encara, jo voldria que els impositors ho cobressen tot, però admeto que no serà possible. L'administrador concursal ens ha donat temps per formular el conveni, tenim una pròrroga sense especificar el termini.

No hi havia possibilitat d'acord, l'empresa no es comprometia a res i la cooperativa havia de plantar el que ells ens demanaven.

M'agradaria poder-lo fer demà mateix, però no puc donar cap data. Entre creditors i impositors devem més de 7 milions d'euros, que han de sortir del negoci que genere la cooperativa. Si després es demostra que el gerent, l'empresa d'auditors, Bankia o la Generalitat són culpables i ens han d'indemnitzar, seran diners de més, però no hi podem comptar per fer el conveni.

Els comptes s'han d'aprovar, són els que són encara que hi estem en desacord perquè al seu dia es van falsejar i resulta que són negatius. S'han d'aprovar perquè si no ens trauran del registre de cooperatives. Convocarem una assemblea informativa abans de Nadal per explicar als socis el que estem treballant, que vetllem per ells.