El Xamfrà, consolidat al Japó i als EUA, exporta ja el 95% del cava que elabora

“Quan em vaig posar al capdavant del negoci familiar, ara fa uns set anys, tenia ganes de fer-lo créixer, de vendre fora, però no em podia imaginar que ens en sortiríem tan de pressa.” Francesc Domínguez és l'actual gerent d'El Xamfrà, un petit celler que els seus pares van fundar el 1987 a Sant Sadurní d'Anoia. És un negoci modest i relativament jove, però això no ha estat cap impediment per conquerir el mercat japonès, que l'any passat va absorbir el 48% de la producció de cava que l'empresa va destinar a l'exportació. El Xamfrà s'ha afermat també als Estats Units, que ha esdevingut el seu segon mercat i el 2011 va rebre el 30% de les exportacions. El procés d'internacionalització del negoci es va iniciar el 2005 –quan Domínguez va agafar el relleu del seu pare– i ara ja factura fora de les nostres fronteres el 95% de la seva producció.

“Quan els pares van començar pràcticament tot es venia a la porta de casa”, recorda Domínguez, que es va incorporar a l'empresa fa disset anys. Va ser ell qui va prendre la iniciativa per començar a vendre a l'exterior. Llavors la crisi encara no havia esclatat, però el sector del vi i del cava és un mercat madur i competitiu a Catalunya. “Aquí el mercat era duríssim i la venda directa també començava a afluixar; vaig pensar que era el moment d'intentar sortir a fora”, comenta el gerent. En un primer moment, El Xamfrà va optar per mercats propers i va començar exportant al nord d'Europa (Holanda, Bèlgica, Dinamarca i Alemanya). Després va apostar pel Japó, on hi treballa des de fa tres anys. Entrar en aquest mercat, però, no va ser fàcil. “Els empresaris ho analitzen tot al detall i a l'hora de prendre una decisió s'ho repensen moltíssim”, afirma Domínguez. El Xamfrà distribueix a través d'un dels grans importadors de begudes alcohòliques del Japó, però van haver de passar dos anys entre el primer contacte i la primera compra. L'espera, finalment, es va veure recompensada, ja que ha esdevingut el principal client del celler. Ja al 2010, l'empresa va desembarcar als Estats Units i actualment també exporta a Hong Kong, Corea, Brasil i Colòmbia. El 2013 preveu començar a treballar en un nou mercat, el mexicà.

El creixement internacional d'El Xamfrà està avalat per les xifres, ja que el celler ha facturat 378.771 euros durant els nou primers mesos d'aquest any, un 30% més que el total registrat el 2011 (259.494 euros). Quina és la clau del seu èxit? “Adaptem el cava i la imatge del producte al gust del client final”, revela Domínguez. El cava que s'elabora per al Japó, per exemple, és més dolç i té una acidesa més elevada perquè sigui més fresc. Per diferenciar els caves que destina a cada mercat, l'empresa disposa de quatre marques: El Xamfrà –la primera i la més coneguda aquí–, Clos de Soleya, Mercat i Molí Parellada. El celler, situat al carrer Lavernó, ja els ha quedat petit i l'empresa està reformant un antic molí paperer que va comprar a Torrelavit, amb l'objectiu que els seus cinc treballadors (incloent-hi Domínguez i la seva mare) s'hi puguin traslladar el proper estiu. Ara, El Xamfrà també intensificarà la producció de vins. El celler n'ofereix sis, joves i de criança, però encara no s'havia plantejat exportar aquest producte. El cava, però, està funcionant molt bé a l'exterior i Japó i Colòmbia ja li han demanat vins. “Seguirem la mateixa estratègia de fer el producte a la mida i també hem comprat una línia d'embotellar vins; quan estigui funcionant podrem oferir-los a tots els clients”, conclou Domínguez.