L'acord fiscal als EUA

La setmana passada va destacar una altra vegada Grècia, que va tancar amb la troica el tercer programa d'ajuda des del 2010 amb poca confiança per part de l'FMI i analistes que sigui el definitiu. S'aprova el desemborsament del següent tram d'ajuda, 43.700 milions d'euros: 34.400 milions aquest mes i la resta, 9.300 milions, en tres parts al llarg del primer trimestre del 2013 sempre que Grècia apliqui des del gener la reforma fiscal pactada. Com a control pressupostari Grècia haurà de transferir, en un “compte segregat” per al servei del deute, els ingressos procedents de privatitzacions, el superàvit primari previst (4,5% del PIB, objectiu posposat fins al 2016) i el 30% de l'excés del superàvit primari. Les altres mesures acordades suposen reduir en 100 punts bàsics el tipus d'interès que Grècia paga pels préstecs bilaterals, disminuir en 10 punts les comissions pagades al MEDE, una extensió dels préstecs de quinze anys i una carència de deu anys en els pagaments d'interessos, i, finalment, la renúncia de l'Eurogrup als beneficis del programa de recompra de bons del BCE.

Hi podria haver un nou programa de recompra de bons per als tenidors privats, si bé els ministres de finances estableixen com a límit de pagament no superar el preu de tancament del 23 de novembre (segons Reuters, el 35% del valor nominal) llevant-li atractiu i efectivitat. El problema segueix en el deute en mans dels governs europeus i el rebuig d'encaixar pèrdues, amb Alemanya al capdavant. Finalment, l'FMI ha renunciat al seu objectiu de disminuir el deute sobre el PIB fins al 120% el 2020 (amb quitació del deute en mans de governs per 127.000 milions) per acceptar que la ràtio el 2020 sigui del 124% a canvi que el 2022 el deute públic se situï per sota del 110%. Les previsions macro per a Grècia fan improbable arribar a aquest nivell i una possible retallada del deute no s'assoliria abans del setembre del 2013, després de les eleccions alemanyes.

Als EUA la incertesa entorn dels ajustaments fiscals de cara al 2013 estan passant factura a la inversió en béns d'equip (contracció en el tercer trimestre del 2012 que es podria traslladar al quart), reflex del deteriorament que registren els indicadors d'expectatives de despesa de capital (Filadèlfia, Richmond i Empire) tot i la millora pel costat dels índexs de comandes (tant domèstics com de l'exterior). Cal destacar l'estreta relació entre la inversió en béns d'equip i l'ocupació, on una contracció notable podria situar la creació d'ocupació per sota de les 100.000 persones en els mesos següents. No obstant això, pensem que la confiança inversora es recuperarà en el primer trimestre a través d'un acord entre ambdós partits polítics i les millors perspectives de creixement per al 2013. Per la seva banda, el consum privat no sembla veure's afectat per la incertesa política. La recuperació gradual del mercat immobiliari (el 2012, també s'espera per al 2013) i la bona evolució de la borsa han protegit el repunt de la confiança del consumidor (i una caiguda en la taxa d'estalvi el 2012) permetent un creixement moderat del consum privat.

De cara al 2013 la confiança del consumidor hauria de continuar el seu repunt, mantenint una taxa d'estalvi transitòriament baixa, a causa de les bones perspectives en el sector residencial i la borsa. Això deixa per al 2013-2014 un creixement dinàmic (excepte pels ajustaments fiscals) però, sobretot, un creixement més autosostingut. Quant a Grècia s'ha comprat temps i no esperem impacte en mercat a curt termini. Als EUA esperem l'acord fiscal abans de cap d'any. Aprofitaríem nivells de S&P de 1.350 per elevar l'exposició a la borsa americana.