La producció ecològica engresca 39 pagesos i empreses gironines en un any i ja n'hi ha 165
El nombre d'explotacions ramaderes s'ha doblat, situant-se en 77, però ha baixat la superfície de conreu en 342 hectàrees
La producció ecològica comprèn totes les activitats de producció, elaboració, manipulació i comercialització d'aquest tipus de producte. El seu mètode d'obtenció es basa en l'ús de les tècniques més naturals que siguin possibles. A més, permet fer un gran estalvi d'energia, perquè no empra productes d'origen químic. També cal dir, però, que els conreus i explotacions ecològiques no tenen tanta productivitat com els conreus que utilitzen el sistema convencional. Això repercuteix en un increment del preu en la majoria de casos. No obstant això, el consumidor valora cada cop més aquest tipus de producte i el mercat ecològic s'ha increment el 20% els darrers anys.
Analitzant les darreres dades del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), a finals del 2008 hi havia 101 pagesos a la demarcació dedicats al cultiu ecològic, 31 més que l'any anterior. I aquesta dinàmica alcista s'ha mantingut al llarg dels anys. I és que el 1995 –any de les dades més antigues que ofereix el DAR– només hi havia 10 pagesos que haguessin apostat per aquest sector.
El mateix s'ha produït pel que fa a empreses que elaboren o manipulen productes ecològics. El 1995 n'hi havia 5. Ara ja en són 52 (amb la incorporació de 8 de noves el darrer any).
Tot plegat situa Girona com la segona demarcació amb més superfície de conreu ecològic (8.848 hectàrees) i explotacions ramaderes (77), després de Lleida en tots dos casos.
Pel que fa a les activitats industrials, la més important és l'envasat de productes hortofrutícoles, la transformació de grans, l'elaboració de llet, formatges i derivats làctics i els productes carnis.
«L'agricultura és esclava de la indústria química»
En Salvador Nogué i la Montse Picañol es dediquen des de fa tres anys a l'agricultura ecològica. Ho compaginen amb altres feines per poder tirar endavant la família perquè el camp no dóna prou diners. Tenen 33 hectàrees, on cultiven cereal i farratge ecològic, que es destina a l'alimentació de ramats d'animals també ecològics.
LES DADES
Bestiar a l'aire lliure
Rotació de cultius
Productes «bio»
Les denominacions bio- i eco-, utilitzades de manera aïllada o combinada, es poden emprar per a l'etiquetatge i publicitat d'un producte ecològic quan aquest compleix els requisits establerts per la normativa. No es pot usar cap d'aquests termes, incloent-hi les marques registrades, quan això pugui induir a error al consumidor i en realitat no es tracti d'un producte ecològic. Les indicacions obligatòries que han d'aparèixer a l'etiqueta són el codi identificador de l'entitat de control i certificació (en el nostre país el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) i el logotip comunitari. Aquest es podrà usar en l'etiquetatge, la presentació i la publicitat dels productes que compleixin la normativa europea de producció agroalimentària ecològica.
20% menys de producció
La realitat ha demostrat que el conreus ecològics no assoleixen els nivells de productivitat dels conreus convencionals. En concret, s'estima que hi ha una disminució mitjana en la producció del 20%. En alguns conreus específics, com ara la patata, la disminució pot ser superior i tot. Això és degut a la menor quantitat de matèria orgànica disponible a les finques ecològiques i a una gestió fitosanitària menys agressiva que la convencional. D'altra banda, es necessita molta més mà d'obra i cal una major diversitat de l'estructura de la finca per fer front a totes les feines que cal fer: preparar adobs ecològics, controlar i expurgar de males herbes els conreus, fer-ne un seguiment periòdic i realitzar la tasca de comercialització directa del producte.
Qui ho controla?
En el cas de Catalunya, l'autoritat única de control és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Totes les empreses que intervinguin en el procés, des de la producció inicial fins que el producte està llest per al consum, han de passar de manera obligatòria pel sistema de control i certificació. Aquesta verificació s'ha de produir almenys una vegada a l'any, a excepció dels majoristes que només treballen amb productes envasats.
Creix el mercat
El mercat de productes ecològics presenta un creixement sostingut que se situa en un 20% els darrers anys. L'augment s'atribueix a una major conscienciació del consumidor quant als beneficis nutricionals i ambientals d'aquests productes. Cal destacar que el preu sol ser superior al dels productes no ecològics. Això és degut al fet que la producció té un major cost i és necessari aquest sobrepreu per aconseguir un equilibri entre ingressos i despeses.
Com es fa la transició?
Per dur a terme la transició d'un conreu o d'una explotació animal convencional al sistema de producció ecològica és necessari un procés d'adaptació. La normativa estableix períodes de conversió específics per als diferents tipus de cultiu o de producció animal. És important que, si només part de l'explotació o conreu es dedica a la producció ecològica, aquesta estigui totalment separada de la resta. I els aliments o animals produïts durant la fase de conversió no es podran posar a la venda utilitzant les indicacions de producció ecològica en l'etiquetatge ni en la publicitat fins que el procés no hagi acabat. Durant aquest temps cal organitzar una bona rotació de conreus, millorar la qualitat de les pastures, fer assajos de fertilització i reduir les aportacions de fora de la finca, entre d'altres.
Importació d'altres països
El desenvolupament del sector ha propiciat un comerç internacional de productes ecològics cada cop més important. La normativa europea permet que els estats importin productes de països tercers sempre que s'hagin obtingut de conformitat amb els requisits establerts i especificant-ne la procedència en l'etiquetatge. En concret, els productes importats han d'estar coberts per un certificat emès per l'autoritat o organisme de control del país d'origen. En aquest sentit, la Comissió Europea ha dreçat una llista de països tercers que compleixen els requisits de la producció ecològica. Els que no consten en aquesta llista, han de passar prèviament per un sistema de control que garanteixi al consumidor final que aquell producte compleix amb la normativa.