Vila Viniteca fa negoci de la revolució de vi

El Quim Vila de fa tres generacions va comprar, el 1932, una botiga de queviures al número 9 del carrer Agullers, al cor del barri barcelonès del Born, i el va convertir en un comerç de delicadeses on venia sucres, espècies, oli i fruita. Fins i tot va esdevenir el primer importador de l'Estat de formatge de bola holandès. Però no va limitar el negoci a la botiga, sinó que va tenir visió de creixement i va vendre fruita, verdura, vins i licors a restaurants i hotels. El Quim Vila de la generació passada va continuar el subministraments a restaurants i hotels, i el Quim Vila de l'actualitat ha fet créixer el negoci –en què també treballen les seves germanes– fins arribar a facturar 40 milions d'euros anuals aprofitant el boom que viu la cultura del vi.

Vila, que va començar a treballar al negoci el 1963, quan tenia 18 anys, es va trobar amb la revolució que els vins espanyols van protagonitzar a principi dels anys 90 amb els cellers de la Rioja i Ribera de Duero com Sant Vicente, Artadi, Eguren, i sobretot del canvi radical que Álvaro Palacios va fer viure al Priorat. L'avi i el pare de Quim Vila venien caves, vins del Penedès i Rioja, algun xampany, conyacs i destil·lats. Ja hi havia bons vins com Vega Sicilia i Protos, però el 1995 el sector va viure un revulsiu i van aparèixer nous cellers que van fer reinventar el panorama vitivinícola espanyol. I va suposar el creixement de Vila Viniteca com un dels principals distribuïdor de l'Estat, amb una filosofia que Vila resumeix dient: “els hotels i restaurants volen reduir l'estoc, i nosaltres donem un servei ràpid, amb un ventall de productes molt ampli amb un bon preu. I donem el que el client vol, ja que venem per ampolles i no pas per palets”. Els camions de Vila Viniteca arriben als clients des del centre logístic que l'empresa té a Esparreguera. A les ciutat de Madrid i Barcelona i les rodalies, serveixen amb transportistes propis. Per a la resta de l'Estat, treballen amb agències de transport.

La distribució a restaurants i hotels representa el 80% del negoci. La resta de productes es venen a les botigues que Vila Viniteca té a Barcelona: les dues de vins, als carrers Agullers i València, la d'alimentació, del carrer Agullers, i la botiga en línia. Vila Viniteca té 7.500 vins diferents en estoc, i la venda per internet està funcionant molt bé, segons Vila: “L'oferta en línia és molt gran. La botiga, però, té més vins, i preveiem que d'aquí a mig any tot el que es troba a la botiga també es pugui adquirir per internet.” Per millorar en canal de venda, la web estarà disponible en anglès i en català, a més del castellà. La botiga d'alimentació, que els Vila anomenen La Teca, basa l'oferta sobretot en els embotits i formatges, a més de conserves, olis i salses i algunes fruites, tots productes de categoria gurmet. Eva Vila s'ocupa de la part de l'alimentació, que té una amplíssima oferta de formatges –al llarg de l'any per la botiga hi passen 700 referències.

Quim Vila és d'aquelles persones que tenen la sort de dedicar-se al que les apassiona. I la passió que Vila sent pel vi es nota en l'afany que té per divulgar tot el que està relacionat amb la cultura vinícola. “Tastar el vi és la millor manera de conèixer'l”, defensa. I per això organitza cursos de tast i presentacions de cellers –en representa en exclusiva 200 d'arreu del món–, a més d'un concurs de tast de vins per parelles. A banda, fa 20 anys que va muntar El Club, en què els associats reben cada mes una selecció de sis ampolles que la botiga escull per ells per un cost mitjà de 80 euros. “El criteri és fer una selecció variada, d'arreu del món, i segons l'estació de l'any”, explica. També ofereix als seus clients la possibilitat de comprar vins a l'avançada, encarregant-los quan tot just es comencen a elaborar. D'altra banda, els Vila s'han implicat amb deu cellers de diversos punts de l'Estat per elaborar vins. “Ho hem fet amb cellers amics perquè ens venia de gust”, explica el distribuïdor.

La crisi es fa palesa en un sector que a final del segle passat va experimentar un gran auge perquè la gent tenia més cultura gastronòmica i més diners. “Ara la gent gasta menys en els restaurants i en la botiga, però hi ha uns valors sòlids i la gent continua bevent vi, tot i que fa menys experiments i gasta de manera més conscient”, considera. Les grans marques encara es fan valdre, i a Vila Viniteca es pot trobar un Domaine de la Romanée-Conti 1999 de 19.000 euros. “La irrupció de gent amb molts diners ha fet disparar el preu de grans vins, que estan desorbitats perquè més gent ho vol”, precisa. Part d'aquest mercat és a Xina, on Vila Viniteca ha començat a treballar –el 5% de la facturació prové de l'exportació–. Per Vila, és un mercat molt nou i desitjós d'entrar en la cultura del vi.