De paradors turístics a hotels de temporada
La decisió de tancar durant cinc mesos sis dels set establiments de la xarxa a Catalunya no respon a criteris de rendibilitat ni s'ajusta a la decisió de potenciar la clientela estrangera
Els municipis afectats han emprès diverses accions per evitar el tancament anunciat
Mesos després de commemorar el 300 aniversari del seu setge per les tropes de Felip V, la fortalesa de Cardona, seu d'un dels paradors de turisme més emblemàtics, ha de fer front a un altre conflicte. Aquest, però, de caire laboral, ha posat en peu de guerra els treballadors de l'establiment hoteler després de conèixer el pla d'ajuts endegat per la direcció de Paradores, l'empresa pública depenent del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, ja que preveu fer tancar l'establiment durant cinc mesos.
És la mateixa mesura que afecta cinc paradors catalans més: Aiguablava, Arties, la Seu d'Urgell, Vic-Sau i Viehla (ja que el de Tortosa no n'està afectat), d'un total de 27 de tot l'Estat. Paradores també plantejava tancar-ne totalment altres set (cap català) d'una xarxa de 94 establiments, però durant les negociacions ho ha rebaixat a un. Igualment L'ERO presentat preveia l'acomiadament de 644 persones, 126 prejubilacions i que 876 treballadors passin de fixos a fixos discontinus, però ara l'empresa ofereix rebaixar els acomiadaments a 350, en una plantilla de 4.397 persones. A Catalunya els acomiadaments inicialment previstos eren de 17, i a 188 persones se'ls modificaria el contracte. Amb aquestes mesures, l'empresa estatal vol capgirar una situació comptable desesperada per les pèrdues acumulades de 110 milions d'euros en tres anys a les quals se'ls n'afegiria cap a 30 més l'any 2012. Però són els compromisos financers contrets després d'anys de grans inversions -recentment s'han obert els paradors de Cadis i Alcalà amb una inversió total de cent milions d'euros- els que han deixat el forat als comptes de Paradores. De moment, la situació s'ha anat sortejant amb els ingressos procedents de la venda de la seu central i un crèdit públic. El pla d'ajust contrasta amb la situació que reflecteix el pla estratègic 2009-2012, document que encara avui dia es pot descarregar al web corporatiu en què s'afirma que “Paradores és una empresa pública productiva i competitiva” i que preveia invertir 168,9 milions d'euros en els quatre anys i contractar 550 treballadors.
Més enllà del problema laboral, que en aquests dies ha fet reunir sindicats i direcció per tractar de minimitzar-ne l'impacte, el tancament també ha estat una pèssima notícia en les economies de les localitats afectades. “Preveiem un impacte importantíssim pels llocs de treball directes i indirectes que en queden afectats, però també pel mal a la nostra imatge turística de Cardona, però també la de Catalunya”, manifesta Ferran Estruch, alcalde d'aquesta localitat, que es mostra estranyat per la decisió ja que el parador de Cardona és “un dels més rendibles i que mai ha tingut pèrdues”. El mateix grau de sorpresa mostra l'edil de La Seu d'Urgell, Albert Batalla, que també està convençut de la rendibilitat de l'establiment de la Seu. L'Ajuntament d'aquesta localitat ha aprovat una moció, amb el suport de tots els partits, per impedir-ne el tancament durant cinc mesos. Batalla subratlla l'absurditat que suposa diferenciar entre temporada alta i baixa en un parador pirinenc amb un flux de clients força lineal. “És una pèssima notícia sobretot tenint en compte que la fita turística que tenim a la comarca és elevar el turisme internacional”, assegura.
Precisament aquest és un dels arguments que els sindicats esgrimeixen aquests dies per desmuntar el pla presentat per l'empresa. El descens del turisme domèstic (principal client dels paradors) obligaria a potenciar les accions per augmentar l'hoste estranger. “Si aquesta ha de ser una de les solucions no s'entén que es tanquin sis dels set paradors de Catalunya, el territori amb més capacitat per atreure aquest client; ¿no tindria més sentit potenciar els establiments fronterers?”, es pregunten fonts sindicals.
En sintonia amb l'opinió dels alcaldes de la Seu i Cardona, els representants dels treballadors tampoc no s'expliquen perquè entre els establiments que hauran d'hivernar hi ha els més rendibles de la xarxa i, en canvi, no tanquin alguns dels més ruïnosos. “No s'entén de cap de les maneres que el parador d'Aiguablava, situat en un lloc privilegiat i que és molt rendible es tanqui, mentre que es manté obert el que hi ha a l'illa canària del Hierro, que és molt deficitari”, abunden les mateixes fonts.
La Generalitat no veu justificades les raons econòmiques esgrimides pel tancament i coordina mesures amb els municipis afectats. El traspàs de la gestió dels paradors catalans ha estat una reivindicació històrica que no s'ha acabat de concretar.
Carta de vins d'Extremadura a la Rioja
Tot i que cada parador té el seu balanç, tots consoliden en els comptes del grup. La mateixa filosofia impregna la gestió dels establiments: cada parador té certa autonomia però tots segueixen les directrius de Madrid. Això també val per a la política de compres, centralitzades fins a l'extrem que, per exemple, al restaurant del parador de Calahorra, a la Rioja, se serveix vi d'Extremadura, segons explica un treballador.
Però sovint la direcció de Paradores també hi està de mans lligades perquè està sotmesa a les decisions de Patrimonio, propietari dels immobles, respecte a l'obertura de nous paradors. Els sindicats pensen que ara es vol argumentar els acomiadaments per raons empresarials, quan sempre han prevalgut criteris polítics.