tantxtant
Preparació mental per al 2013
Avui ja sabem que els Reis d'Orient, en una sola nit, no han pogut refer allò que alguns han esmerçat dècades per esborrar dels nostres circuits mentals. Fa pocs dies un psiquiatra espanyol –i militar– va titllar de malalta la Pilar Rahola; ja en coneixem el seu vessant mediàtic, però dir segons què en un plató espanyol, encara que aquí sigui una opinió compartida majoritàriament, va més enllà del que la ciència espanyola pot acceptar com a normal.
I és que s'han acostumat a uns catalans que, malgrat el desplegament de talent en les seves especialitats o d'iniciativa emprenedora en l'àmbit dels negocis, es disculpen pel fet de ser-ho. Confessat amb timidesa o, fins i tot, amb un toc d'humor, fa que els col·legues els perdonin la gosadia. Potser seran venerats per la premsa internacional, però en l'estat del seu passaport ningú no en farà cap esment, llevat que ho puguin posar com una gran gesta d'un espanyol. Dels catalans, no només se n'espera que parlin el seu idioma, sinó que diguin allò que pensen de debò només en la intimitat. Tothom coneix nombrosos professionals d'èxit que passen de ser uns milhomes a casa a dissoldre's com un glaçó en creuar l'Ebre. Tot sigui pel negoci..., encara que sigui amb l'autoestima migrada.
Tanmateix, qualsevol especialista en salut mental dirà que aquesta no és una conducta pròpia d'un adult sa, sinó d'algú esclavitzat, amb síndrome d'Estocolm o amb complex d'inferioritat. No se supera cap crisi fent el joc a qui ofega i menysprea; no s'és feliç fent o dient allò que altres esperen veure o escoltar. Cal parlar clar, actuar amb decisió i passió envers l'objectiu i buscar els mitjans i recursos per arribar-hi, els agradi o no. Seria un propòsit saludable per al 2013, malgrat el psiquiatra militar espanyol.