Economia
ÁNGEL OLMOS
PORTAVEU SINDICAL DURANT EL PROCÉS DE RECONVERSIÓ INDUSTRIAL A SAGUNT
“No podem considerar el tancament com un fracàs”
La nit que va nàixer aquest exsecretari general de CCOO, son pare va ser acomiadat de “la fàbrica”. La lluita obrera i sindical que el va bressolar des d'aquell dia l'ha acompanyat fins ara, ja jubilat, però especialment durant els quinze mesos en què va negociar el tancament de la siderúrgia integral a Sagunt.
El tancament de la fàbrica es pot atribuir a un fracàs dels sindicats en les negociacions?
No, en absolut. El tancament no fou un fracàs, ja que vam lluitar fins al final. Si fas tot el que pots i més, no pots sentir-te derrotat malgrat que t'hagen vençut. És cert que es va instal·lar, entre els treballadors i el poble en general, un gran malestar per la pèrdua de la fàbrica, però també ens sentíem orgullosos de la mobilització que vam dur a terme durant quinze mesos i que van aconseguir traslladar a tot l'Estat.
Com van rebre la decisió?
Va ser un cop perquè no ho esperàvem, ja que el 1981 es va firmar un acord que d'alguna manera garantia la continuïtat del sector a tot l'Estat. Cal pensar que el 75% de la població depenia de la fàbrica.
En 15 mesos van organitzar una vintena de manifestacions i en quatre van recollir 700.000 firmes...
La mobilització va ser un èxit, sobretot gràcies al treball de les dones. A última hora del dia venien a la seu del sindicat i em preguntaven què calia fer a l'endemà; pujaven al tren i anaven a Barcelona a recollir firmes; donaven suport als homes que continuaven treballant, no van defallir mai.
Es van viure moments molts durs, amb incidents molt greus. Per què es va radicalitzar, la protesta?
Per la infiltració de gent externa en algunes manifestacions i perquè ens hi jugàvem el futur de tot el poble. Vaig viure moments molt dramàtics de famílies senceres afectades. Tampoc no era fàcil fer d'intermediari, perquè deixaren eixir els directius de la fàbrica. Van ser mesos d'una intensitat extraordinària.
Van sentir que el govern socialista de Joan Lerma els feia costat?
Relativament, crec que podria haver fet més per als nostres interessos, però es va doblegar a Madrid.
Què en queda, a la població, d'aquells anys?
Un pòsit d'insatisfacció. La inèrcia del tancament es va arrossegar durant molts anys; hi ha molta gent que encara espera un miracle, que no s'ha adaptat al nou model econòmic de la comarca.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.