Recuperacions sense creació de treball?
La crisi econòmica actual s'està caracteritzant per dos trets clarament distintius respecte a d'altres crisis recents. D'una banda, el seu impacte sobre els comptes públics a molts països desenvolupats està portant a una major durada de la crisi, però, d'altra banda, també s'està caracteritzant per un major impacte sobre el mercat de treball, un impacte clarament superior al que sembla que es correspondria amb la caiguda de l'activitat. El cas espanyol és el clar exemple de totes dues característiques que també s'estan donant, però, a d'altres economies desenvolupades com ara els Estats Units. De fet, la constatació d'aquest “desmesurat” impacte negatiu sobre el mercat de treball ha portat alguns investigadors a argumentar l'existència de canvis en una de les relacions econòmiques que s'havien mostrat més estables durant els últims 50 anys: la llei d'Okun.
La llei d'Okun postula l'existència d'una relació negativa entre taxa d'atur i creixement de l'activitat econòmica (sovint mesurada a través del creixement del producte interior brut). Aquesta llei, doncs, recull la idea que en un context recessiu l'atur augmentarà de manera inevitable. Cal destacar també que, segons aquesta llei, la taxa d'atur varia en el sentit contrari a les variacions del PIB però sempre en menor proporció. Aquest últim punt és el que es qüestiona en l'actualitat. De fet, diferents analistes han plantejat que les darreres tres recessions als Estats Units han estat seguides de períodes d'expansió en què pràcticament no s'han creat llocs de treball i, per tant, en què la taxa d'atur no s'ha reduït amb la mateixa velocitat amb què s'ha recuperat el creixement de la producció. Aquesta situació és la que s'ha batejat com a “recuperacions sense creació de treball” o jobless recoveries i és la que porta a qüestionar la validesa en l'actualitat de la llei d'Okun.
En un treball molt recent, Ball i altres (2013) 1, en canvi, no troben evidència que les prediccions de la llei d'Okun no s'hagin complert durant les tres darreres recessions sinó que, segons aquests autors, el que ha passat és que la recuperació de la producció durant les recuperacions ha estat d'una magnitud clarament inferior a la que s'havia produït en el passat i, per aquest motiu, observem una major resistència de l'atur a disminuir. En aquest sentit, Galí i altres (2012)2 argumenten que l'etiqueta “sense creació d'ocupació” és clarament inapropiada. Segons aquests autors, el que ha caracteritzat les tres darreres recessions des d'aquesta perspectiva és la lentitud amb què s'han recuperat els nivells de producció previs a la crisi i, per això, parlen de “recuperacions lentes” o slow recoveries en lloc de jobless recoveries.
SITUACIÓ TRANSITÒRIA.
1 Ball, L.; Leigh, D.; Loungani, P. (2013), “Okun's Law: Fit at Fifty?”, NBER Working Paper 18668
2 Galí, Jordi, Frank Smets, and Rafael Wouters (2012). “Slow Recoveries: A Structural Interpretation.” NBER Working Paper 18085.
Mercat de treball i volatilitat econòmica
Altres autors consideren altres mesures de funcionament del mercat de treball com ara la seva volatilitat i la comparen amb la volatilitat en l'ocupació. Aquest és el procediment utilitzat en un treball recent per Faccini i Bondibene (2012). Aquests autors comproven que la volatilitat de l'atur és clarament superior a la volatilitat del PIB a tots els països analitzats entre 1975 i 2009 i que hi ha importants diferències entre països que només s'expliquen en part pels diferents marcs institucionals d'aquests països. Com podem veure al gràfic, a Espanya els cicles econòmics recents han estat (fins ara) relativament més suaus que a altres països desenvolupats.
