Riscos controlats, de moment

Continuem pràcticament igual que la setmana anterior, amb els índexs en nivells crítics a curt termini i amb menys força relativa dels mercats, que continuarà mentre no recuperem nivells de 8.200 punts en l'Íbex. Les borses han reaccionat amb molta més virulència que les primes de risc. Ho atribuïm a la forta pujada prèvia dels índexs, que ja dèiem que es mereixien una consolidació de nivells. La nostra visió a llarg termini continua sent positiva. Tot i que aquest escenari no està exempt de riscos, continuem veient a favor de la renda variable el seu abaratiment relatiu amb relació als actius alternatius d'inversió (renda fixa privada).

Com ja hem comentat altres vegades, la clau serà l'evolució del creixement a escala mundial i la capacitat de l'Estat d'anar complint els plans d'ajust, cosa imprescindible. A curt termini, potencials limitats. A llarg termini, hi ha valor.

Deixant de banda la necessària recuperació econòmica (que a l'Estat espanyol serà tardana i moderada), la relaxació dels riscos a mesura que l'Estat vagi complint s'haurà de reflectir en una retallada addicional en la prima de risc. Nosaltres situem el nivell d'equilibri a llarg termini en els 125 punts bàsics en relació amb els 380 actuals. Una millora de la prima de risc de 130 punts bàsics tindria un impacte en l'Íbex 35 de +16% i en aquests nivells (250 punts bàsics de prima) encara estaríem lluny dels nivells que considerem d'equilibri a llarg termini. En definitiva, fa falta calma i que es normalitzi la situació.

L'escalada de l'euro des del nivell d'1,2 de juliol del 2012 i la recuperació recent en la TIR a llarg termini del bund alemany (1,63%) no són consistents amb una deterioració sostinguda de les primes de risc perifèriques i corroboren la nostra idea que els riscos a la perifèria romanen continguts més enllà de preses de beneficis en els actius perifèrics.

En sintonia amb això, els últims sondejos a Itàlia continuen insinuant l'obtenció d'una majoria en totes dues cambres d'una coalició de l'esquerra moderada (Bersani: 33,8%) amb els partits de centre (Monti: 15,4%), a pesar de la recuperació recent de Berlusconi en coalició amb la Lliga Nord (28%) i que encara no hi hagi notícies sobre la formació d'aquesta coalició de centre-esquerra (tot i que els sondejos hi empenyen). Més enllà de la recuperació en la TIR del deute perifèric, l'èxit en la subhasta de dijous a l'Estat confirma que es manté l'apetit pel deute perifèric i que l'OMT continua tenint efecte dissuasiu i ens permet continuar guanyant temps.

L'acord quant als pressupostos d'Europa implica més retallades i restriccions de la despesa, d'acord amb l'interès alemany i anglès. Per l'Estat, tot i que del cantó negatiu no es van aconseguir uns pressupostos més enfocats al creixement, almenys continuarà rebent ingressos nets de la UE quan, no obstant això, s'esperava que fos contribuïdors. Per a aquesta setmana, als Estats Units se centraran en dades vinculades al consum privat amb les vendes minoristes de gener, i les referides a l'activitat, com producció industrial i utilització de la capacitat instal·lada de gener.

Quant a indicadors avançats, estarem pendents de l'índex manufacturer Empire de febrer. A Europa coneixerem la dada preliminar del PIB del 4t trimestre del 2012 i la producció industrial del desembre, per a la qual el consens espera una agudització de la contracció (-0,5% en el trimestre amb relació al -0,1% en el tercer trimestre). Al Japó, s'estarà pendent de la reunió mensual de política monetària del Banc del Japó.

Quant a indicadors econòmics, destacarà la producció industrial final de desembre i les comandes de maquinària de gener.