L'educació, la gran reforma pendent
Tot i que és cert que la crisi està afectant de manera directa o indirecta tots els segments de la població, els joves se n'emporten la pitjor part. Tal i com es pot observar al gràfic, les darreres dades disponibles, corresponents a 2011, mostren que un 26% dels joves abandonen el sistema educatiu tot just en finalitzar l'ESO, mentre que aquest percentatge està per sota del 15% al conjunt de la Unió Europea
Les darreres estadístiques de l'Oficina Estadística Europea, Eurostat, van confirmar que la crisi s'estenia de nou a pràcticament tota Europa afectant fins i tot Alemanya, que (com el Barça) semblava jugar una altra lliga. També les dades de l'Enquesta de Població Activa del quart trimestre de 2012 van tornar a recordar-nos la situació dramàtica de moltes famílies però especialment dels joves. Dels gairebé sis milions d'aturats que hi ha a Espanya, pràcticament 1 milió són joves entre 16 i 24 anys. En aquest context, recentment s'han celebrat dos actes on s'ha discutit sobre els problemes de l'economia espanyola que m'agradaria destacar.
Al primer acte, la conferència sobre Espanya (Spain Summit) que va organitzar el setmanari econòmic The Economist i en què van participar el ministre d'Hisenda i el president del govern, el principal tema de discussió va ser la restricció financera que estan sofrint famílies i empreses. Sense negar la importància que té aconseguir redreçar aquesta situació per a la recuperació de l'economia espanyola, el que em sorprèn és que en aquest debat no aparegués el problema de l'atur i, més concretament, l'atur dels joves.
Al segon acte, la presentació de l'informe de l'OCDE sobre les reformes econòmiques i l'aposta pel creixement, es va destacar que algunes de les reformes realitzades pel govern espanyol han permès assolir part dels objectius relacionats amb el procés de consolidació del dèficit i de la situació de la balança fiscal, però es recorda que no s'ha fet pràcticament res per lluitar contra l'abandonament escolar i millorar la formació dels joves com a eina per aconseguir una major ocupabilitat i, per tant, contribuir a la recuperació de la nostra economia. En síntesi, recorda que no podem abandonar els joves en la nostre lluita contra el dèficit fiscal.
Tot i que és cert que la crisi està afectant de manera directa o indirecta tots els segments de la població, els joves se n'emporten la pitjor part. Tal i com es pot observar al gràfic, les darreres disponibles corresponents a 2011 mostren que un 26% dels joves abandonen el sistema educatiu tot just al finalitzar l'ESO, mentre que aquest percentatge està per sota del 15% al conjunt de la Unió Europea. Només un 62% dels joves entre 20 i 24 anys completen els estudis de secundària postobligatòria (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà), un percentatge clarament inferior al del conjunt de la Unió Europea, on aquesta xifra s'apropa al 80%.
MOLTS UNIVERSITARIS.
No és d'estranyar, doncs, que aquesta combinació de poca inversió educativa i concentració dels nostres joves en dos pols amb un grup de joves amb una formació relativament baixa i un altre grup amb una formació molt alta es tradueixi en un descontentament i desànim generalitzats. En el primer grup, perquè es veuen colpejats per taxes d'atur superiors al 50% i en el segon grup, perquè les aspiracions laborals i vitals associades a tenir un títol superior no es veuen satisfetes. Ho hem de reconèixer: el nostre sistema educatiu no funciona com hauria de funcionar. Totes les parts implicades som en part responsables però en part no ho som. Tenim molt bons estudiants, tenim molt bones escoles i universitat, tenim millors mestres i professors, però hi ha alguna cosa que no funciona.
En la meva opinió, cal dur a terme un pacte d'estat real sobre l'educació, un pacte que permeti que l'educació jugui el paper que ha de tenir tant des d'una perspectiva purament formativa com des del paper cohesionador i de promoció social que ha de tenir. Tot i que no sóc partidari de copiar els sistemes que funcionen en altres països perquè no tenim cap garantia que al nostre puguin funcionar, sí que hem de fixar-nos en què ha permès a alguns països com ara Finlàndia obtenir els resultats que estant tenint.
Crec que, sense renunciar a una educació obligatòria fins als 16 anys, no podem esperar aquesta edat perquè els joves i les seves famílies decideixin aleshores quina orientació professional han de seguir. S'ha de fer a edats més avançades, sense que la decisió sigui irreversible però garantint que cadascú aprengui el que li agrada i el que necessitarà en el futur. A Alemanya les famílies desaconsellen a la majoria dels joves iniciar estudis universitaris, prefereixen que aprenguin un ofici. El nostre cas és ben diferent. Està clar que una reforma educativa en aquesta direcció no ajudarà els joves que estan a l'atur o que han d'emigrar per trobar feines adequades a la seva formació. Però el que no podem permetre és que els avenços aconseguits durant els darrers 30 anys per tenir un sistema educatiu públic i de qualitat no tinguin continuïtat de cara al futur.
La reforma del sistema universitari
El divendres 15 de febrer el Ministeri d'Educació va presentar l'informe que, sota encàrrec del Ministre Wert, ha preparat la Comissió d'Experts per a la Reforma del Sistema Universitari Espanyol. Segons aquests experts, el sistema universitari espanyol requereix una reforma que li permeti assolir els nivells d'excel·lència requerits per contribuir de manera efectiva a la generació de noves idees i coneixement i a una formació adequada dels joves. Per millorar aquesta excel·lència es proposa canviar els mecanismes de selecció del personal docent i investigador amb l'objectiu de captar talent d'altres països, dur a terme avaluacions de la qualitat de les universitats, reformar els mecanismes de govern introduint criteris de selecció dels càrrecs acadèmics basats en mèrits de recerca i adequar el finançament i l'oferta d'estudis al nou entorn.
