Una agenda més que complicada

És un dels departaments que més relleus han patit amb el canvi de legislatura i sens dubte també un dels que tindran una agenda més plena d'assignatures pendents per combatre la crisi i encarar la recuperació de l'activitat econòmica. Ho farà amb una nova cúpula de perfil marcadament polític -amb el conseller Felip Puig al capdavant-, que contrasta amb l'aposta de l'anterior legislatura per un equip extern a l'estructura de partit i amb una extensa experiència en el sector privat. Era la plasmació de l'eslògan repetit durant la campanya de les eleccions de 2010, l'anomenat govern business friendly liderat pels millors. L'aposta, però, no va acabar de prendre i de fet el titular del departament, Francesc Xavier Mena, es va convertir en un dels consellers més qüestionats des de ben bé l'inici de legislatura.

El nou conseller d'Empresa i Ocupació lidera un departament reorganitzat on destaca la creació d'una nova secretaria d'Empresa i Competitivitat, liderada per Pere Torres, on queden aglutinades les àrees d'Indústria, Turisme, Energia, Comerç, etcètera, mentre que l'altra gran pota del departament, la secretaria d'Ocupació i Relacions Laborals, queda ara en mans de ramon Bonastre. De fet, Puig ha marcat com a número u en les seves prioritats “conservar i crear llocs de treball”. Serà un objectiu complicat tenint en compte que en aquests pocs mesos de govern ja hi ha hagut anuncis destacats de tancaments, com el d'Ercros a Flix.

Per generar nova ocupació el govern té previst aprovar una llei de l'emprenedor. El marge competencial de la Generalitat, però, és limitat sobretot pel que fa a l'opció d'introduir incentius fiscals tant per a emprenedors com per a inversors privats.

El govern també vol fomentar l'autoocupació i la inserció dels anomenats ni-ni. A més l'executiu presentarà abans de l'estiu una proposta de reforma del SOC (el Servei d'Ocupació de Catalunya) que probablement buscarà més col·laboració amb organitzacions com patronals per millorar els índexs de col·locació, i el conseller ha marcat també la creació d'un marc català de relacions laborals com a una de les prioritats clau. Dins aquest àmbit el govern té pendent la reforma de la llei de la prestació de la Renda Mínima d'Inserció.

L'altre gran eix de l'actuació del departament girarà al voltant de la necessitat de reactivar l'economia i tindrà, i així ho ha remarcat el conseller, un punt protagonista en les pimes. Puig es va reunir el passat 28 de febrer amb el responsable de pimes de la UE, l'anomenat mister Pime, Daniel Calleja, i ja ha anunciat que el govern català replicarà aquesta figura, que vindrà a ser una mena d'intermediari entre les pimes i l'administració i que vetllarà per tal que les polítiques públiques tinguin en compte les necessitats específiques d'aquest col·lectiu. En aquest sentit, també una altra de les prioritats que es marca el departament és l'aprovació d'una nova llei de simplificació administrativa per a la “desburocratització del país”. Serà l'enèsima iniciativa que aprova l'executiu català -sumant també les que va aprovar l'anterior tripartit-, en un camp on sembla que cap acció no acaba de tenir resultats evidents.

Un altre aspecte complicat serà trobar vies de finançament per a les empreses. En l'anterior legislatura el govern ja es va mostrar contrari a qualsevol opció de subvenció, però les línies d'avals tampoc no han acabat de funcionar. El govern també vol incrementar el nombre d'empreses exportadores i trepitjarà l'accelerador en la captació de nova inversió a l'exterior. Amb tot, Puig ha avançat la voluntat de racionalitzar l'actual estructura de representació exterior del govern, tot i que d'entrada descarta que això suposi el tancament d'oficines.

I una altra batalla que serà dura, aquest cop amb el govern de Madrid, serà la de fer prevaler el model català d'horaris comercials. L'executiu portarà al Parlament un nou projecte de llei i presentarà un recurs d'inconstitucionalitat al decret liberalitzador del govern estatal. Més plàcid es presenta el camí en altres àrees com el turisme, un dels pocs sectors que encara avui donen certes alegries i que el govern mirarà de consolidar.