D'espantar mosques al disseny internacional

Quasi tothom n'ha tingut alguna a casa. Les pesades mosques estiuenques en defugen els reflexos metàl·lics. Tot veient passar l'estiu, la canalla ens hi hem gronxat, imprudentment, mentre jugàvem a cargolar-les amb parsimònia. Són les cortines de malla metàl·lica. El que potser no sap gaire gent és que qui en va possibilitar la producció en sèrie va ser un montblanquí, Josep M. Sans Amill. Dècades després, la seva empresa, Kriska, continua innovant i fabricant cortines i objectes. Ara, per vendre'ls arreu del món.

El 1923, el fundador de Kriska estudiava a Barcelona i va fer una juguesca amb els companys. En aquells temps, les peces de les cortines les unien manualment les dones fins a formar-ne tires. Eren poc duradores, ja que es podien desfer: la canalla sovint usava les peces per disparar-se entre ells. Sans Amill va guanyar la juguesca en descobrir el sistema i dissenyar la maquinària que permetia produir tires contínues i unides permanentment. El 1926, va tornar a Montblanc, on iniciaria la fabricació de cortines grises i tiradors de lavabo. Com ara, aquesta cobertura metàl·lica resguardava la intimitat i era pràctica per espantar els insectes mentre deixava córrer l'aire dels càlids estius mediterranis. Segurament per això, les cortines de seguida van començar a vendre's bé arreu dels Països Catalans.

A casa d'aquest innovador empresari, se sentia sovint: “No hi ha res que no es pugui fer, sols cal trobar la manera. Nosaltres, seguim la màxima del padrí.” Ho recorda Cristina Sans Esplugues, néta i actual directora de fabricació. Porta el negoci juntament amb el seu germà, Josep Maria, qui en dirigeix la comercialització. La segona generació, la del seu pare, també va heretar l'esperit emprenedor del fundador. El 1957, Josep M. Sans Folch va descobrir l'aplicació de l'anoditzat a les cortines. En va substituir el ferro per l'alumini, més lleuger. I sotmetent-lo a aquest procés electrolític va aconseguir acolorir la malla. Així, va inventar les cortines actuals i la maquinària per produir-les, convertint-se en líder mundial del sector. “No es rovellen i duren mig segle. Això de l'obsolescència programada no forma part de la nostra manera de treballar...”, assenyala Josep M. Sans Esplugues. L'anoditzat de Kriska està protegit per patent, però això no els ha estalviat les còpies xineses. Se n'han sortit apostant per mantenir la qualitat i innovant constantment el producte.

Des de fa una dècada, Kriska ha desenvolupat diferents tipus de malles i ancoratges, a banda d'ampliar-ne encara més la gamma de colors. “L'anoditzat no permet produir malles amb tots els colors, però nosaltres sempre busquem adaptar-nos al client. Per exemple, ens van encarregar un projecte amb el color Pantera Rosa, el corporatiu del client. El vam aconseguir desenvolupar i, ara, ja el tenim al catàleg.” Les cortines s'han convertit en teixits metàl·lics en moviment. Ara també serveixen per a la decoració d'interiors, separació d'espais i recobriment de parets, façanes i sostres. “Hem pogut innovar sobre la base que ens dóna el llarg coneixement del producte, amb la intenció de donar-li més valor afegit.”

Per fer-se lloc en nous mercats, Kriska ha buscat l'aliança d'arquitectes i dissenyadors de prestigi, com Patricia Urquiola, Phillippe Starck o Fernando Amat. Les cool curtains for hot places del seu eslògan en demostren la versatilitat en nombrosos projectes realitzats arreu del món: a les separacions de l'spa de l'hotel Mandarin (Barcelona) i de la cafeteria del circuit de fórmula 1 d'Abu Dhabi; simulant una cascada decorativa de 40 metres d'alçada d'un hotel als Emirats Àrabs. També com a element escenogràfic per evocar les flames de La nit de Sant Joan de Dagoll Dagom. El 2004, una cortina Kriska va recobrir el gran Òscar que presidia el lliurament dels premis cinematogràfics. Les botigues Pull&Bear de 43 països han proclamat amb cortines fetes a mida per a cada establiment i amb la llengua local que començaven les rebaixes. “Els decoradors i arquitectes en valoren la textura diferent, i l'originalitat i l'elegància que proporcionen als espais.” Els encàrrecs més atrevits, similars a il·lustracions de còmic, arriben de ciutats com Londres i Nova York, on atorguen singularitat a bars i hotels. A part dels projectes a mida i les cortines convencionals, Kriska acaba de posar al mercat la col·lecció Claire, de fabricació de cortines murals en sèrie. “Hem volgut ampliar els canals de distribució amb les botigues de decoració.” La sèrie, dissenyada per Claire Davies, es pot comprar també al seu web, amb peces que situen entre els 500 i els 3.500 euros en funció de la complexitat i la mida.

Però les llargues malles de cortines per a portes i murals decoratius poden esdevenir també objectes. El Nadal passat, van decorar trenta fanals: recoberts de cadenes semblaven copes de cava i, en reflectir la llum, estalviaven energia. “És un nou salt per ampliar el negoci, des d'una història en què la innovació i el saber escoltar les necessitats del client forma part de la cultura que ens han transmès.”