opinió
Economia política
Ecològic, sostenible, tot plegat és la reacció contra un
model reprovable
Quan era petit, recordo que la policia va venir a l'escola a ensenyar-nos un seguit de normes per garantir la nostra seguretat viària. La seva afabilitat i l'enlluernament que em produïren els seus uniformes van fer d'aquesta experiència un record transcendent. Aquesta bona pràctica es continua fent arreu. I és que hi ha coses que mai haurien de canviar, ans al contrari!
Un bon amic meu em va acompanyar a visitar unes botigues museu a Salàs de Pallars (l'adreça per veure-les a internet és http://salas.ddl.net/boer/ca/comerc_botigues.html). Allà, a la barberia, em van ensenyar una talladora de cabells mecànica, sense piles!, a la botiga d'ultramarins ens van explicar que els ciris i les espelmes es venien a pes. De fet, abans, tot es venia a granel: pura pedagogia del seny d'antuvi!
Ecològic, sostenible, productes de proximitat...? Em sembla molt que tota aquesta nomenclatura és la reacció a un model que se'ns mostra insuficient i reprovable. L'economia basada en el creixement sense pal·liatius ens porta al bagul dels set pecats capitals. L'obsolescència programada, la pressió de vendes, la publicitat agressiva i la competència deslleial són només alguns exemples del cost econòmic i moral d'una economia que cada dia ens deixa en la més pura i granítica de les perplexitats.
Mai en la història s'havia regulat tant, ni mai s'havien omès tant l'acompliment de la llei i els principis d'equitat humana, ja que ara les tecnologies ens permeten garantir tant una cosa com l'altra. On s'és vist això? Avui, arreu, la gent passa fam, està assedegada i necessita una llar! Avui, arreu, es llença el menjar, es malmeten els recursos aqüífers i molts edificis resten buits.
Qui ho entén això? No cal pas que em contesteu; us direu: una ínfima minoria. Aquella ínfima minoria de multimilionaris amb el seu seguici de polítics sense ànima que els fan la cort. El sistema econòmic no aprèn dels seus errors: el crac del 29, la crisi del petroli del 74, la crisi financera del Japó, les primes úniques, la bombolla immobiliària... Les persones que dominen els fils del poder –i només elles– no rectifiquen llurs posicions: elles no s'equivoquen, ja que saben que després de la crisi seran més poderoses. Una bona economia política s'ha de basar en el benestar de totes les persones. El quitrà mai es podrà comparar amb el “verd” de mil tonalitats dels nostres camps.
Ara, la puresa de l'aire es troba a la naturalesa més verge..., i és que hi ha coses que mai haurien de canviar, ans al contrari!
Josep-Lluís Albajar i Rovira és professor de la Fundació Universitària Martí l'Humà
