Dels fideus de Ca l'Andreu a la pasta ecològica del s. XXI

A Ca l'Andreu de Moià (Bages), durant anys i panys els Andreus es van succeir al capdavant del negoci familiar. El primer, el fundador, va ser Andreu Roca Sagalés. El 1880 va obrir un forn de pa al carrer de Sant Josep i al cap d'un any ja constava, segons la matrícula industrial, com a «Fábrica de pastas para sopa». Després d'ell van seguir-li els passos, en la fabricació de fideus, Andreu Ros Guix (1918-1956) i Andreu Ros Roca (1957-1986). Com que aquest últim no va tenir descendència, va deixar l'empresa a mans del seu nebot, Joan Andreu Soler Guix, i a partir de l'1 de gener de 1993 es va constituir la societat La Moianesa SL. Avui, al capdavant del negoci ja hi ha el fill del rebesnét, que no es diu Andreu com els seus avantpassats, sinó Jordi. Els temps canvien i, en un sector com el seu, una empresa petita només sobreviu si és capaç de posar-se al dia.

Jordi Soler, gerent de La Moianesa, creu que dins el sector de fabricació de pastes alimentoses “fent el que fa tothom l'empresa ja hauria tancat; l'única manera de subsistir és fer un producte de qualitat i especialitzat”. És a dir, varietats que als grans industrials no interessa fer, com ara la pasta ecològica, vegetal o a la carta, a partir de petites produccions. “Si 15 anys enrere fèiem un 5% de pasta ecològica i un 95% de pasta convencional, ara estem al 50%”, explica Soler. La pasta ecològica La Moianesa es ven a través de distribuïdors especialitzats, amb els quals ja han entrat al mercat espanyol i al portuguès i ara comencen a fer-ho al francès.

Una de les fortaleses de La Moianesa, que també fabrica per a tercers (empreses de conserves i de congelats), és la capacitat de fer qualsevol pasta al gust del client. “Si algú vol que li fem pasta amb llegums, per exemple, la hi podem fer sense cap problema a partir d'una producció de 500 quilos”, explica Soler. L'única limitació (per la maquinària que es necessita) és que s'hi pugui incorporar el gluten, el component indispensable perquè la pasta quedi presa. A partir d'aquí, elaboren pasta de bolets, amb tinta de sípia, amb verdures diverses... Fins i tot els n'han demanat amb vi de Ribera del Duero i asseguren que, tard o d'hora, en faran amb xocolata, com a postres. “La nostra pasta –subratlla Soler– només porta ingredients naturals, sense colorants ni additius.”

Amb una producció anual d'unes 1.000 tones de pasta, en aquesta empresa bagenca poden arribar a fabricar unes 900 referències (entre 30 i 40 varietats diferents i entre 30 i 35 formes diferents). La producció diària de pasta està entre els 4.000 i els 5.000 quilos. Aquests volums de pasta, La Moianesa els aconsegueix amb maquinària diversa, entre la qual hi ha tres premses: dues de pasta curta (una fa 200 quilos a l'hora i l'altra, 400 quilos) i una de pasta llarga, per a espaguetis i tallarines (s'hi poden fabricar 300 quilos en una hora).