Empreses

Dels fideus de Ca l'Andreu a la pasta ecològica del s. XXI

La Moianesa, dedicada a la fabricació de pastes per a sopa des del 1881, aprofita les oportunitats que li ofereix el mercat.

L'única manera de subsistir és fer un producte de qualitat i especialitzat

A Ca l'Andreu de Moià (Bages), durant anys i panys els Andreus es van succeir al capdavant del negoci familiar. El primer, el fundador, va ser Andreu Roca Sagalés. El 1880 va obrir un forn de pa al carrer de Sant Josep i al cap d'un any ja constava, segons la matrícula industrial, com a «Fábrica de pastas para sopa». Després d'ell van seguir-li els passos, en la fabricació de fideus, Andreu Ros Guix (1918-1956) i Andreu Ros Roca (1957-1986). Com que aquest últim no va tenir descendència, va deixar l'empresa a mans del seu nebot, Joan Andreu Soler Guix, i a partir de l'1 de gener de 1993 es va constituir la societat La Moianesa SL. Avui, al capdavant del negoci ja hi ha el fill del rebesnét, que no es diu Andreu com els seus avantpassats, sinó Jordi. Els temps canvien i, en un sector com el seu, una empresa petita només sobreviu si és capaç de posar-se al dia.

Jordi Soler, gerent de La Moianesa, creu que dins el sector de fabricació de pastes alimentoses “fent el que fa tothom l'empresa ja hauria tancat; l'única manera de subsistir és fer un producte de qualitat i especialitzat”. És a dir, varietats que als grans industrials no interessa fer, com ara la pasta ecològica, vegetal o a la carta, a partir de petites produccions. “Si 15 anys enrere fèiem un 5% de pasta ecològica i un 95% de pasta convencional, ara estem al 50%”, explica Soler. La pasta ecològica La Moianesa es ven a través de distribuïdors especialitzats, amb els quals ja han entrat al mercat espanyol i al portuguès i ara comencen a fer-ho al francès.

Una de les fortaleses de La Moianesa, que també fabrica per a tercers (empreses de conserves i de congelats), és la capacitat de fer qualsevol pasta al gust del client. “Si algú vol que li fem pasta amb llegums, per exemple, la hi podem fer sense cap problema a partir d'una producció de 500 quilos”, explica Soler. L'única limitació (per la maquinària que es necessita) és que s'hi pugui incorporar el gluten, el component indispensable perquè la pasta quedi presa. A partir d'aquí, elaboren pasta de bolets, amb tinta de sípia, amb verdures diverses... Fins i tot els n'han demanat amb vi de Ribera del Duero i asseguren que, tard o d'hora, en faran amb xocolata, com a postres. “La nostra pasta –subratlla Soler– només porta ingredients naturals, sense colorants ni additius.”

Amb una producció anual d'unes 1.000 tones de pasta, en aquesta empresa bagenca poden arribar a fabricar unes 900 referències (entre 30 i 40 varietats diferents i entre 30 i 35 formes diferents). La producció diària de pasta està entre els 4.000 i els 5.000 quilos. Aquests volums de pasta, La Moianesa els aconsegueix amb maquinària diversa, entre la qual hi ha tres premses: dues de pasta curta (una fa 200 quilos a l'hora i l'altra, 400 quilos) i una de pasta llarga, per a espaguetis i tallarines (s'hi poden fabricar 300 quilos en una hora).

Marxar del centre.

La fàbrica de La Moianesa està en un entorn envejable, als afores de Moià. A les instal·lacions actuals, d'uns 1.500 m² i propietat de la família, s'hi van traslladar el 1978, quan el negoci necessitava créixer i el local del centre del poble començava a quedar petit. On hi havia hagut originàriament la fàbrica –avui dia, carrer Comerç, 9–, La Moianesa hi manté la botiga: “Hi venem la marca pròpia, que, tot i que actualment representa un volum petit de les nostres vendes comparat amb el que fem per al client de producte ecològic o les especialitats, no deixarem mai de fabricar”, assegura Soler.

Els productes La Moianesa es venen a tot Catalunya, però sobretot en petits comerços d'Osona i el Bages, a més de Barcelona. “Amb els hipermercats no hi hem treballat mai i tampoc ens interessa”, diu el gerent d'una empresa que ven al detall i també a l'engròs a restaurants, hotels i col·lectivitats diverses. En aquesta firma centenària i de propietat 100% familiar actualment hi treballen nou persones repartides en dos torns (matí i tarda).

De qualitat superior.

Per fer pasta de qualitat superior, a La Moianesa es basen en dos factors. Un és l'assecatge a baixa temperatura. És a dir, de 30º a 35º com a màxim durant com a mínim de 24 a 30 hores [les grans indústries, en canvi, assequen a 70º o 80º durant 4 o 5 hores]. “Això li dóna una textura especial i un gust més semblant al de la pasta fresca”, diu Soler. L'altre factor clau és l'ús d'un blat dur amb molta proteïna, que fa que la pasta costi més de coure i quedi més al dente. A part del blat dur que compren a Aragó, també fan pasta amb altres blats, com ara espelta i kamut, i amb quinoa.

L'assecatge

Joan Andreu Soler (el primer per l'esquerra) amb altres membres de la família, el 1964. La pasta tardava tres o quatre dies a assecar-se i si plovia calia vigilar que no es florís. La pasta s'ha d'assecar de manera homogènia, de fora cap a dins; si no, en coure-la es trenca.

Per als veïns

Aspecte de la fàbrica de pastes de Ca l'Andreu cap al 1930, quan era al centre de Moià, en un edifici d'estil renaixentista que encara avui es conserva. En aquell temps, només venien pasta (fideus, sobretot) als pagesos de la zona que els duien la farina del blat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.