L'atur juvenil, més mesures i poques solucions

Si hi ha quelcom que no s'atura en aquest país, paradoxalment, és l'atur juvenil (menors de 25 anys), que ara arriba a un 57,6%. Aquesta xifra rècord només la iguala Grècia, paradigma del caos econòmic. A finals de febrer, el govern va aprovar un nou decret llei, el 4/2013, amb més mesures i, dissortadament, poques solucions efectives.

Fem un petit parèntesi, un apunt. Ara es compleix un any de la publicació d'un altre cèlebre reial decret llei, el 3/2012, de mesures urgents per a la reforma laboral, que incloïa una mesura estel·lar (no una mesura més, sinó una d'estel·lar de veritat), el contracte indefinit de suport als emprenedors, que permetia, en segons quins casos (sempre hi ha un però), suculents incentius fiscals i bonificacions en el pagament de quotes a la Seguretat Social. Si consultem les estadístiques del servei públic d'ocupació, apreciarem l'impacte d'aquesta mesura. Concretament, el mes de gener del 2012, un 93,84% dels contractes realitzats eren de durada determinada, un any després, el gener del 2013, el percentatge de contractes de durada determinada és d'un 91,91%, i la variació del nombre d'indefinits passa d'un 4'45% a un 6,05% el 2013. Si aquest és el resultat de la mesura estel·lar, què s'aconseguirà amb altres de menys rutilants?

És que les empreses rebutgen obtenir incentius fiscals i bonificacions de quotes a la Seguretat Social?

Un any després, tornem a tenir un nou desplegament normatiu, que en l'àmbit de la contractació crea cinc nous supòsits amb què les empreses obtenen bonificacions de fins al 100% de la Seguretat Social per la contractació d'aturats menors de 30 anys.

Apostarien els lectors per quina serà la seva incidència en les estadístiques del gener del 2014? Advisoria, sí, i lamentem dir que creiem que la seva repercussió serà pràcticament nul·la.

Per tant, hi hauríem d'insistir. Està clar. Les empreses s'obstinen a rebutjar la possibilitat de beneficiar-se de bonificacions i reduir costos laborals?

No, simplement el legislador (realment, en el nostre cas, el govern) torna a caure una vegada més en el seu error de crear, d'esquenes a la realitat social i al teixit econòmic, condicions contractuals complicades, en les quals les dues parts, empresa i treballador, han de complir multitud de requisits i especificacions (els però als quals fèiem referència), en el moment de la contractació i, el que és pitjor, en el futur, la qual cosa provoca una dificultat i una incertesa que ocasionen una falta gairebé absoluta d'aplicabilitat. Perquè ens entenguem: de cara a la galeria potser queden mig bé aquestes mesures, per dir que alguna cosa s'ha fet, però en l'àmbit mundà de l'empresari i el treballador, res de res.

Per exemple, hi ha bonificació si les empreses no han acomiadat per causa improcedent en els sis mesos anteriors a la contractació, han de mantenir el treballador entre 12 i 18 mesos en el seu lloc de treball i, amb tot el que està passant, mantenir el nivell d'ocupació assolit amb la contractació durant almenys 12 mesos. En cas d'incompliment s'ha de retornar l'import dels incentius obtinguts. Els treballadors han de ser aturats, menors de 30 anys, no haver tingut vincle laboral anterior amb l'empresa, no tenir experiència laboral o que aquesta sigui inferior a tres mesos, o han d'estar inscrits com a desocupats un mínim de 12 mesos dels últims 18.

Potser som nosaltres que no ho acabem d'entendre, però no us sembla que estem davant d'una situació d'una extrema gravetat? No creieu que l'estadística d'atur juvenil és una vergonya insostenible? Amb una generació increïblement ben preparada a punt de perdre's enmig de la desesperació que comporta la impossibilitat d'obtenir l'adequada incorporació al mercat laboral, encara més difícil en un lloc que es correspongui amb dignitat a la seva preparació, a Advisoria creiem que, com a mínim, s'haurien d'adoptar mesures contundents, valentes, sense tantes complicacions, requisits ni excepcions, i que suposin una aposta clara per afavorir l'accés al mercat de treball d'un jovent que no demana mesures legislatives, sinó que exigeix solucions efectives. Els ho devem.