La centenària
Hostal del Fum
D'hostal per a traginers a cuina històrica
La família Burrull ha mantingut a Terrassa el nom d'Hostal del Fum (1872) per a l'establiment que ara només funciona com a restaurant.
És difícil trobar algun terrassenc que en la seva vida no hagi posat els peus una o més vegades al que deu ser el restaurant més antic del municipi, conegut popularment per Hostal del Fum. Durant molts anys, abans de l'esclat immobiliari, aquest establiment va ser un dels referents en qualsevol àpat que portés implícit una celebració: casaments, batejos, comunions, dinars familiars, menjars d'empresa, trobades d'amics... Qualsevol tipus d'acte social al municipi es feia en aquest restaurant.
Els orígens es remunten al 1872, a l'edifici que aleshores estava situat als afores del municipi, al camí Ral que unia Terrassa amb Manresa. Hi havia les cavallerisses per deixar-hi els animals i un hostal en què també es venia vianda. Al terra de l'establiment hi havia molts fogons de terra o de murri on els traginers coïen la seva carn i la vianda que compraven. Això provocava una gran fumarada a l'hora dinar que es veia des de tot arreu, i per aquest motiu es coneixia per Hostal del Fum.
Així ho explica Jaume Puig i Burrull, l'actual propietari, que representa la tercera generació de la família Burrull que, des del 1928, està al capdavant de l'establiment. Una família dedicada en cos i ànima a la restauració, ja que el seu germà porta el restaurant Can Solà del Pla de Matadepera. De fet, el nom comercial és Restaurant Burrull. El seu avi, Jaume Burrull –nascut a Benifallet i amb experiència treballant a Can Culleretes i a l'Hotel Orient de Barcelona–, obligat per la persecució del català després de la guerra i veient que la traducció al castellà del popular Hostal del Fum no sonava bé, va decidir aprofitar que al davant hi havia l'escorxador per posar-li el nom de Posada del Matadero. Un nom que va durar poc, com també el d'Hostal Rich. El seu nét recorda els durs inicis del restaurant quan, per exemple, durant la guerra va entrar una bomba que mai va arribar a explotar o havent d'anar a comprar durant la postguerra el menjar a Lleida i haver-lo de tirar per la finestra del tren.
Les primeres obres s'hi van portar a terme el 1948, quan es va fer el primer menjador amb cara i ulls, i va seguir funcionant com a hostal fins l'any 1962, coincidint amb els aiguats devastadors que van arrasar el Vallès. Aleshores ja portaven l'establiment els pares del Jaume i l'edifici no es va ensorrar “de miracle”, explica. A més, es van veure obligats a quedar-se'l de propietat i van aprofitar per fer-lo nou amb dos pisos i dos menjadors. Malgrat deixar d'oferir habitacions i canviar de nom, Puig destaca “la força del poble” que ha mantingut vigent fins ara el nom d'Hostal del Fum.
La recepta per mantenir el local obert més d'un segle no és complexa: oferir bon menjar i un bon servei amb un tracte agradable al client. “És una cosa evident, però no tothom ho fa”, diu Puig, afegint que una de les característiques del restaurant des de l'inici és mantenir el màxim de temps els treballadors i l'equip, perquè és essencial “conèixer i saber què volen els clients”. De fet, es pot dir que a l'Hostal del Fum qui hi entra a treballar gairebé no en surt fins que es jubila. I amb especial èmfasi Puig parla de l'equip inicial que formaven amb el seu avi Jaume Arnan i Pere Font al capdavant de l'establiment i, posteriorment, l'aportació a la cuina d'Álvaro Texeira. Actualment Jaime Rodríguez n'és el cap de cuina.
Amb l'arribada de la crisi s'han acabat els temps de vaques grasses i fa un parell d'anys van passar de dotze a sis treballadors i ara tothom “fa una mica de tot”. El repte és anar-se adaptant “sense trair els orígens” d'oferir un bon servei. El menú diari, extens en plats, és d'uns 20 euros amb tot inclòs, però a diferència d'altres restaurants és espaiós i evites sentir les converses de la taula del costat. El restaurant té una sala principal per a unes 60 persones, però té tres menjadors més amb capacitat per a 90 (al pis de dalt), 20 i 30 comensals més, respectivament.
Tot i no tenir llibre d'honor, perquè “qui l'hauria de firmar és el client que ve cada dia a fer el menú”, asseguren, per l'establiment hi han passat tot tipus de personalitats de renom. A Jaume Puig no li agrada vantar-se'n i no és dels que pengen les fotos a les parets, però sí que destaca que ser la seu del Rotary Club de Terrassa els ha permès oferir conferències obertes a la ciutat de gent amb molt de prestigi.
RIUADES
Els aiguats del 25 de setembre de 1962 gairebé van fer caure l'Hostal del Fum –a l'esquerra de la imatge- i van obligar a enderrocar-lo i a fer-ne un de nou.
LA FAÇANA
L'entrada principal de l'establiment als anys setanta, en els temps en què l'hostal era un referent a Terrassa per fer-hi tot tipus de celebracions familiars i trobades socials.
INICIS
Els treballadors de l'hostal l'any 1945, en la primera etapa de l'establiment, tres anys abans de fer-s'hi les obres per adequar-hi un menjador amb cara i ulls.
D'hostal per a traginers a cuina històrica