Les 7 plagues de la sobirania

L'Instituto de Estudios Económicos (IEE), organisme assessor vinculat a la gran patronal espanyola, ha presentat un informe sobre la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent, anunciant tot tipus de desastres.

El document és un recull d'articles, editat per l'IEE, que li posa un llaç en forma de pròleg del seu president, José Luis Feito.  Aquest pren des de la primera frase un posicionament altament ideologitzat. Una de les sorpreses del recull és trobar entre els autors dos moderats com Amat i Tugores.

 La sorpresa dóna pas a l'estupor quan llegint els seus dos articles es comprova que defensen tesis diferents de les que Feito els atribueix en el pròleg.  En el món acadèmic, on el plagi i les cites tergiversades són tabú, la innovació de l'IEE és sorprenent. Posa en un recull diferents articles i després, potser pensant que ningú se'ls llegirà, els fa dir coses radicalment diferents en el resum.

La resta és d'un rigor acadèmic nul, plens de premisses sense contrastar i cites de vergonya aliena. Un dels autors defensa la unitat d'Espanya recordant que Agustina de Aragón era catalana; un argument econòmic impagable. Un altre diu que Catalunya va ser la fàbrica d'Espanya “a costa, claro está, de reducir el bienestar económico del resto de los españoles”. Per a major vergonya el que diu aquestes bajanades passa per catedràtic a la UAB, però Trigo, de la UB, tampoc es queda curt com a tertulià d'Intereconomía. Un discurs barroer que contrasta amb l'elegant distinció que fa Amat entre economia i aspectes jurídics i polítics.

El debat al voltant de les conseqüències econòmiques de la sobirania és prou important com per reclamar rigor.

Documents com aquest enfonsen el prestigi de l'Instituto de Estudios Económicos, dels seus autors i de la causa que volen defensar. Almenys en els dos primers no s'hi perd gaire.