Itàlia espanta

El cas de Xipre no hauria de tenir més conseqüències. Els comentaris del president de l'Eurogrup sobre la possibilitat d'usar les quitacions als dipòsits com a model en futurs rescats bancaris van estendre la por sobre l'aplicació del mateix tipus de mesures a Eslovènia i, a partir d'aquí, que s'estengui encara més el contagi a Espanya i Itàlia. Continuem pensant que el cas de Xipre és atípic i que el que es pretenia més era fer una advertència sobre el model de negoci de pseudoparadisos fiscals. Descartem l'aplicació del mateix tipus de mesures a Eslovènia: un sistema financer que és 1,4 vegades el PIB (en relació amb 7 vegades a Xipre), dipòsits sobre passiu total del 42% (en relació amb el 85% a Xipre) i on els estrangers només representen el 22% del total, necessitat de recapitalització de la banca per un augment de la morositat de 1.000 milions d'euros (3% PIB en relació amb el 100% a Xipre) i un deute del 58% del PIB.

La situació a Itàlia sembla més transcendent. El president de la República ha nomenat una comissió d'experts que haurà d'acostar posicions sobre les reformes (llei electoral buscant més uniformitat entre Senat i Congrés i evitar situacions com l'actual, i reformes socioeconòmiques) de cara a formar una gran coalició de govern. No obstant això, les probabilitats d'èxit semblen molt reduïdes vistes les crítiques a la formació d'aquesta comissió, tant de Berlusconi com de Grillo. Amb tot, augmenten les probabilitats de convocatòria de noves eleccions per al juny-juliol, després del nomenament d'un nou president de la República a mitjan maig, i amb un resultat incert. En un escenari de govern de coalició (inestable), el mercat podria continuar apreciant els avenços en matèria d'ajustaments a Espanya i diferenciar-nos dels riscos italians.

Per contra, noves eleccions implicaria pujar el grau d'incertesa i de pressió sobre les primes de risc a nivells semblants als de final de l'any passat. Malgrat tot, els bancs europeus han reflectit amb fortes caigudes el grau d'incertesa després del rescat a Xipre. Les declaracions desafortunades del president de l'Eurogrup, l'holandès Dijsselbloem, dient que el rescat de Xipre es pot utilitzar com a “plantilla” per a futures actuacions, apuntant fins i tot menys participació del Mede en aquests esdeveniments, van donar el cop de gràcia als mercats i al sector. Retornen la incertesa sobre el suport del governs a les entitats financeres amb problemes, i intensifiquen la tensió en els mercats pel que fa a l'assumpció de pèrdues dels bonistes (i com en el cas de Xipre, els dipositants).

Els comentaris posteriors sobre que el cas de Xipre era excepcional fins ara no han servit per calmar els mercats. Amb retallades que oscil·len entre el 6% i el 12% en els bancs europeus, el càstig sembla excessiu.

Als Estats Units, les dades d'ocupació van ser millors de l'esperat però van afluixar les de sentiment al març, cosa que coincideix amb el que passa a Europa i a la Xina. En general, es confirmen les nostres expectatives de creixement per la qual cosa si al gener i febrer no vèiem motius per a l'eufòria a pesar de dades macroeconòmiques millors de l'esperat, ara tampoc veiem raons per l'angoixa. La reacció dels mercats de renda variable americans es manté inexistent a pesar dels nous màxims assolits. Hi hauríem de veure una retallada o consolidació de nivells.

Mentrestant, a Europa estem gairebé igual que fa un mes, però amb els sectors defensius fent-ho molt millor que els valors cíclics i els bancs. Només a Espanya s'ha reflectit millor la recuperació del risc, però de moment en la renda variable els índexs respecten els nivells que els separen d'una correcció addicional d'aproximadament el 5%. Els 8.000 punts de l'Íbex 35 s'haurien de mantenir perquè el moviment continuï sent de lateralitat, en sintonia amb el que s'ha registrat en els últims quatre mesos. La clau a curt termini, Itàlia.