Rajoy vol excloure del dèficit les ajudes per contractar joves
Espanya i França faran front comú perquè es puguin avançar els diners del pla europeu per a l'ocupació dels menors de 25 anys
Durão Barroso alerta que Europa “perd credibilitat” si posposa les accions anunciades
L'atur juvenil, que a l'Estat espanyol afecta un de cada dos menors de 25 anys, i l'equilibri dels comptes públics són dos dels grans maldecaps de Mariano Rajoy. Per això ahir el president del govern espanyol va avançar que en el proper Consell Europeu demanarà que les bonificacions a les cotitzacions socials que es donin a les empreses que contractin joves siguin excloses temporalment del còmput del dèficit. Aconseguiria així que l'Estat espanyol no sigui encara més penalitzat pels seus números vermells i posar en marxa una “acció contundent i immediata, amb una veritable capacitat d'incentivar la contractació”. Segons La Moncloa, aquestes bonificacions, en el cas d'Espanya, suposen entre 2.500 i 3.000 milions d'euros.
Rajoy també va avançar ahir que Espanya i França faran un front comú per demanar a la Unió Europea que els 6.000 milions d'euros que es mobilitzaran a partir de l'1 de gener de l'any que ve per lluitar contra l'atur juvenil els puguin beneficiar ja en els propers mesos. El president espanyol junt amb el francès, François Hollande, han ideat una fórmula que permetria que cada estat “avancés les despeses” i, per tant, poguessin començar a aplicar mesures ja aquesta tardor. Són algunes de les propostes que els dos mandataris faran al Consell Europeu del 27 i 28 de juny, segons van avançar ahir en una roda de premsa conjunta. La van fer a París després que la capital francesa acollís una jornada sobre el futur d'Europa centrada en l'atur juvenil i de la qual s'esperava molt més, ja que la premsa alemanya havia assegurat que la presència de la cancellera Angela Merkel serviria per concretar quines mesures formarien part del pla d'ocupació juvenil que ha promès Brussel·les i que ha de mobilitzar 6.000 milions d'euros.
Mentre els dirigents de l'Estat espanyol, Alemanya i França feien les seves demandes, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, els tocava el crostó tot criticant que “hi ha una proliferació de noves iniciatives quan no s'han engegat les antigues, i això ens resta credibilitat”. “La gent perd la confiança en nosaltres”, va concloure.
LA XIFRA
LA FRASE
El pacte dels convenis, pendent
La nova reunió entre govern, sindicats i patronal per tancar un acord català que eviti que centenars de convenis col·lectius caduquin a partir del mes de juliol va tornar a acabar ahir sense acord. Fa tres mesos que s'intenta establir un protocol que permeti prorrogar els convenis en cas de conflicte i establir un procés de mediació i arbitratge. En aquesta última fase és on hi ha el punt de desacord.
En l'anterior trobada, els sindicats van deixar clar que cada mesa negociadora podia decidir o no si s'adheria al protocol però no se'n podia despenjar a mig procés. La patronal defensava que l'últim pas, l'arbitratge, havia de ser optatiu perquè que decidís un tercer aliè al conflicte era “desnaturalitzar la negociació col·lectiva”.
Els sindicats van proposar ahir que es pogués optar per un “arbitratge delegat”, és a dir, que les propostes les fes la comissió de mediació, formada per sindicats i patronal. Acusen Foment de rebutjar-ho i bloquejar l'acord.
