Economia

Menys austeritat

Com s'esperava, la Comissió Europea ha concedit més termini a Espanya (fins al 2016), França, Portugal, Holanda i Eslovènia per situar el dèficit públic per sota del 3% del PIB. Sense abandonar la consolidació fiscal, ara els esforços se centraran en les reformes estructurals per afavorir el creixement. En el cas d'Espanya, s'estableix un calendari precís per als objectius; en matèria fiscal, corregir el dèficit excessiu fins al 2016 i després d'aconseguir-lo, arribar a l'equilibri fiscal en termes estructurals el 2018.

Per això, abans de final del 2013 s'hauria d'establir una autoritat fiscal independent i tenir preparada la regulació del factor de sostenibilitat de les pensions per assegurar l'estabilitat financera del sistema. Per a principi del 2014, cal l'entrada en vigor d'una llei que permeti deslligar els ingressos i despeses (pensions) estatals de la inflació i reduir el nombre de productes als quals s'aplica l'IVA reduït, apujar la fiscalitat mediambiental i limitar els avantatges fiscals en impostos directes (per augmentar la recaptació). En el mercat de treball, per al 2013 cal presentar l'avaluació de la llei de reforma laboral aprovada l'any passat i engegar polítiques actives per millorar el mercat de treball.

Quant a serveis professionals, per al 2013 cal l'aprovació i aplicació de la llei d'associacions professionals i la llei d'emprenedors. Per al 2014, la revisió de l'efectivitat de la regulació del mercat de lloguer. Respecte al sector elèctric, al final del 2013 ha de ser vigent una reforma que afronti definitivament el dèficit de tarifa, i en l'administració pública, a l'octubre del 2013 cal haver dissenyat un pla per a millorar la seva eficiència. Amb tot, el dèficit de l'Estat a l'abril deixa dubtes i poc marge de maniobra al govern per al que queda del 2013.

El dèficit de l'Estat per comptabilitat nacional es va situar a l'abril en el 2,38% en relació amb l'1,63% de març, al 2,39% de l'abril i al 4,1% del 2012. No es pot descartar que al 2013 s'avancin algunes mesures proposades per Europa amb la data límit per al 2014.

Pel costat macroeconòmic, amb vista a aquesta setmana que comença, la clau serà la reunió del BCE (el dia 6) per a la qual no esperem cap més rebaixa de tipus ni situar la facilitat de dipòsit en negatiu (massa veus en contra) i sí un missatge continuista (política acomodatícia tant de temps com sigui necessari).

En aquest mateix sentit, el consens ha anat rebaixant les expectatives d'una acció imminent arran de la millora moderada dels últims indicadors avançats en la zona euro (PMI i ZEW), la recuperació de les últimes dades d'inflació (Alemanya i Espanya) i especialment els comentaris de les diferents autoritats.

En general, considerem que el BCE s'hauria de reservar la possibilitat d'una rebaixa de tipus per si en l'entorn hi ha cap deteriorament inesperat. Tampoc esperem res concret sobre possibles estímuls per fomentar el crèdit. Els últims comentaris han estat sobre una possible retallada en els haircuts aplicats als ABS. El problema de la transmissió del crèdit no és tant de liquiditat sinó un fet més estructural, la solvència.

A curt termini sembla difícil que el BCE estigui amatent a assumir el riscos en el seu balanç (compra d'actius a venciment, col·laboració amb el BEI). Tot això hauria de dur a una cotització lateral alcista dels índexs però continuem mantenint que veiem el risc de caiguda limitat i sí oportunitats de compra.

Nicolás Fernández és director d'Anàlisi del Grup Banc Sabadell



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.