Reformar les reformes

La Comissió Europea ha flexibilitzat els objectius de dèficit per a Espanya a canvi d'un programa de reformes. La decisió en principi és lloable, l'austeritat sola no pot arreglar la situació i Espanya necessita reformes. 

La Comissió prioritza la reforma laboral, de les pensions i del sistema financer. En essència el mateix que fa cinc anys, per la qual cosa difícilment es pot parlar de reformes. Des de llavors s'han reformat el mercat de treball, les pensions i el sistema financer diverses vegades. De Guindos, per exemple, va publicant decrets sobre comptabilitat amb una freqüència desconcertant.

Sembla clar, per tant, que el que s'ha fet fins ara no funciona prou. Per què hauria de funcionar ara?

Des que va començar la crisi, les recomanacions per a l'economia espanyola són sempre les mateixes. Sistemàticament, es prenen aquestes mesures, fracassen i es continua recomanant el mateix. No és hora de reformar les mateixes reformes?

Volen reformes de veritat? Aquí en tenen unes quantes: instituir reguladors independents sobre telecomunicacions, energia, banca i mercat de valors; impulsar plans per a la indústria i el turisme; reduir per llei els costos de transacció en forma de notaris, assessors i advocats; eliminar consells comarcals, diputacions, ministeris sense competències i càrrecs de confiança; vetar qualsevol inversió en infraestructures sense un retorn clar i refer les lleis de contractació d'obra pública; revisar les pensions de militars i alts càrrecs, i obligar els bancs a fer de bancs en lloc de ser immobiliàries en fallida tècnica que compren deute de l'Estat a càrrec del BCE.

Només són alguns exemples. Ara bé, compte, perquè aquestes reformes sí que funcionarien. Altrament, sempre poden continuar fent bullir l'olla a Sitges.