Urbanitzacions a mitges a l'Ebre

Sant Carles de la Ràpita, Deltebre, l'Ampolla i l'Ametlla de Mar van formar part del rànquing de municipis catalans amb més habitatges construïts durant el boom immobiliari. La costa de l'Ebre era l'única zona del litoral català que es mantenia verge i això, juntament amb els elevats preus de les segones residències en altres zones costaneres, va provocar l'interès d'inversors i turistes. Passada la bombolla immobiliària han quedat urbanitzacions a mig construir, altres ni tan sols s'han començat a edificar i un parc d'habitatges de segona residència en mans d'immobiliàries i entitats bancàries que no saben com treure-se'l de sobre.

La urbanització Mirador de l'Ebre, de Fadesa, a la porta del Delta, continua aturada cinc anys després que la immobiliària presentés concurs de creditors. Del miler d'habitatges projectats, n'hi ha 170 d'acabats, però que mai no s'han pogut ocupar perquè el complex no disposa dels serveis bàsics. “No podem donar llicència de primera ocupació si no s'executen les obres perquè la urbanització tingui els serveis mínims de llum, aigua i gas”, ha explicat l'alcalde de l'Aldea, Dani Andreu. Es tracta d'una obra pressupostada en 3,5 milions i que hauria de ser executada per part dels promotors de la urbanització (Martinsa-Fadesa, Banc Popular i Banc Santander).

L'alcalde, però, no s'atreveix a posar una data perquè es reprenguin les obres i mentrestant ha estat necessari contractar un servei de vigilància per evitar actes vandàlics sobre els habitatges que estan acabats. Tampoc no hi ha cap garantia que quan les obres de Mirador de l'Ebre continuen, els habitatges troben comprador. “La gent no es compra una segona residència, molts no tenen feina i els que la conserven són molt més prudents, mentre que n'hi ha que encara esperen que caiguen més els preus”, assenyala un venedor immobiliari de la Ràpita. Així, malgrat les ofertes d'un 45 per cent de descompte en molts apartaments i unifamiliars, el mercat no s'anima a la costa de l'Ebre. Els promotors immobiliaris denuncien la competència deslleial que els fan les entitats bancàries. “Els bancs ofereixen els seus pisos a preus inferiors respecte als nostres i a més garanteixen el finançament als clients”, lamenta un promotor.

En el cas de l'Ampolla, hi ha descomptes de fins al 59 per cent. No són casos aïllats; segons un estudi del grup Tinsa, el preu del mercat d'habitatge de segona residència ha caigut un 48 per cent a Barcelona, un 45 per cent a Girona i un 44 per cent a Tarragona. “La demanda de segona residència ha baixat molt, pel fet que ara no hi veuen oportunitat de negoci, ja que això és una via d'inversió”, explica Gil Cristià, president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de la Província de Tarragona. Mentre que a d'altres zones, com la Costa Daurada, la davallada de preus s'ha centrat en l'habitatge de segona mà, també asseguren que molts propietaris estan esperant millors oportunitats per a la seva venda.