La unitat de mercat

El passat 5 de juliol va ser aprovat pel Consell de Ministres el projecte de llei de garantia de la unitat de mercat. La llei estableix el principi de llicència única, cosa que en la pràctica permetrà que qualsevol producte o servei produït a l'empara de qualsevol normativa autonòmica podrà ser ofert a tot el territori estatal sense necessitat de cap tràmit addicional.

En altres paraules, la llei neutralitza i deixa sense cap efecte la normativa pròpia de Catalunya, ja que, amb una llicència d'activitat obtinguda en una altra comunitat, no caldrà demanar-la a Catalunya, encara que els requisits o condicions que estableixi la normativa catalana no siguin a la normativa de la comunitat que ha atorgat la llicència. A més, la nova llei d'unitat de mercat concedeix al govern espanyol la potestat d'impulsar un procés d'harmonització de normatives que tindrà caràcter d'obligat compliment per a totes les administracions autonòmiques.

La nova normativa també estableix explícitament la prohibició de l'exigència de requisits basats directament o indirectament en el lloc de residència de l'operador, cosa que implícitament elimina totalment l'obligatorietat de l'ús de la llengua catalana per als prestadors de serveis que operin a Catalunya. És evident que, amb l'argument de “la unitat de mercat”, el govern del Partit Popular presidit per Mariano Rajoy està portant a terme una recentralització de l'Estat i suprimeix de facto les competències que té la Generalitat en l'àmbit de la regulació econòmica.

Un exemple clar d'aquesta política és el reial decret d'ordenació dels equipaments comercials de l'any 2012, que estableix la llibertat d'horaris i que contradiu la normativa catalana sobre horaris comercials, tot i que, segons l'actual Estatut, la Generalitat té competència exclusiva en matèria de comerç.