Noves tendències de la inversió estrangera

La inversió estrangera directa (IED) es defineix com aquells fluxos de diners dirigits a un país estranger per la compra d'empreses d'aquell país, la creació de noves empreses i la construcció de plantes de producció. La crisi econòmica mundial ha fet aflorar un nou patró en els fluxos de la IED. Tradicionalment, la IED era majoritàriament una inversió dels països industrialitzats cap als països en vies de desenvolupament i les anomenades economies emergents, sobretot en les conegudes en anglès per les sigles BRICS (Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina –China, en anglès–, i Sud-àfrica), però des de l'any 2008 s'ha produït un canvi de tendència significatiu.

Si bé a començament dels anys noranta, la IED feta per empreses de països emergents no arribava al 10% de la IED mundial, el 2012 les seves inversions van representar el 30% del total de la IED. Aquesta IED feta per les economies emergents es dirigeix sobretot als EUA i la UE. Com a exemples més rellevants d'aquestes inversions, tenim la compra, el 2008, de Jaguar Land Rover (Regne Unit) per part de Tata Motors (Índia), la compra de Volvo (Suècia-EUA) per Geely Automobile (Xina) el 2010, i la compra de l'elèctrica alemanya Envacom per la russa Gazprom el 2011. La causa d'aquest nou impuls inversor de les principals economies emergents rau en el fet que els seus models de creixement s'han basat en una estratègia orientada a l'exportació, fonamentada en els seus menors costos laborals, fet que ha generat uns importants superàvits comercials en aquests països i, per tant, una acumulació d'estalvi en mans de les empreses exportadores. Aquests recursos ara s'han utilitzat per comprar empreses occidentals aprofitant la debilitat generada per la crisi econòmica.