Avant a tota màquina
L'increment d'un 12% del volum de contenidors d'exportació en el primer semestre de l'any consolida el Port de Barcelona com un recinte que mira cap a l'exterior
Els emergents, els EUA i els Emirats Àrabs, els principals mercats
En vehicles es preveu un registre rècord el 2013: 700.000 unitats
L'equip gestor del port aposta pel teixit productiu
de Catalunya
El Port de Barcelona actua com a revulsiu per a l'economia catalana, perquè, tal com afirmava el seu president, Sixte Cambra, la seva missió com a port és “contribuir a incrementar la competitivitat de l'economia productiva del país a l'exterior”. La política d'abaratiment de tarifes, per adaptar-se a la crisi, i de creixement de les instal·lacions, malgrat la crisi, ha donat com a resultat que entre els mesos de gener i juny hagi assolit el rècord de contenidors d'exportació manipulats en un semestre, amb un total de 276.566 TEU –un TEU equival a un contenidor de 20 peus– embarcats cap a diverses destinacions de tot el món. Tal com es pot veure en el gràfic que acompanya aquesta informació, al Port de Barcelona no se li escapa cap racó del planeta.
“El balanç del primer semestre del Port de Barcelona és l'indicador més evident de l'aposta que el sector productiu de Catalunya i de la nostra zona d'influència està fent per posicionar els seus productes internacionalment i per obrir nous mercats”, assegura Cambra. Després de registrar el 2012 el volum màxim de contenidors d'exportació canalitzats en un any pel recinte portuari, el Port de Barcelona ha mantingut aquest ritme de creixement i ja ha anotat un increment del 12% durant el primer semestre d'aquest any.
Aquests resultats consoliden el Port de Barcelona com un recinte fonamentalment exportador, però fins al 2009 la seva posició era justament la contrària: el volum d'importacions era clarament superior al d'exportacions. En aquest canvi, hi ha influït la posició que la instal·lació va adoptar arran de la crisi, i que va situar el port de la capital catalana al servei del teixit empresarial i productiu del país.
En aquest sentit, i segons un estudi presentat per la Cambra de Comerç de Barcelona a principis d'agost, el bon comportament de l'exportació –per a la qual el port és una de les principals vies de sortida– és l'estímul que ha provocat la millora del PIB català del segon trimestre de l'any, xifrat en el 0,1%, un creixement, revela l'estudi, que es produeix després de sis trimestres consecutius de caigudes. Tot i que aquest creixement és encara molt feble, comença a mostrar símptomes de millora en l'entorn.
L'equip gestor del Port de Barcelona ha facilitat al teixit empresarial l'arribada dels seus productes als mercats emergents, sobretot a Rússia, Turquia, Algèria, Sud-àfrica, Singapur, Malàisia, Mèxic, Colòmbia i el Brasil, i també ha incrementat l'exportació de mercaderies a mercats consolidats, com ara els Estats Units i els Emirats Àrabs. El creixement en el volum de contenidors d'exportació marca una tendència clarament positiva des del 2010, primer any en què l'activitat exportadora del Port de Barcelona inicia una línia a l'alça, insòlita fins llavors.
Reequilibri previst
El balanç de gener a juny d'aquest any també marca una bona tendència en relació amb els contenidors d'importació. El descens que es va registrar l'any passat s'ha desaccelerat de manera significativa i, en la primera meitat de l'any, el volum de contenidors d'importació només va retrocedir un 2%. “És molt important la tendència que marquen aquestes xifres, ja que el volum d'exportacions fa quatre anys seguits que augmenta i actualment la caiguda del d'importacions s'està moderant. El juny de l'any passat, per primer cop en dos anys, les importacions van augmentar un 5%”, comenta Cambra. Entre els mercats de procedència de les mercaderies, van anotar un creixement destacat Turquia, l'Índia, el Vietnam, Xile i Rússia.
Tanmateix, el president del Port de Barcelona assegura: “Tot i que encara és aviat per parlar d'un canvi de tendència, sí que són dades molt positives. Així, les nostres previsions són tancar el 2013 amb xifres de trànsit superiors a les de l'any passat.”
Cambra explica: “Per àrees, els mercats als quals s'exporta més són l'Àfrica del Nord –Algèria i el Marroc–, l'Extrem Orient –el Japó– i la Mediterrània oriental / mar Negra –principalment Turquia–, a causa del gran dinamisme d'aquests països, que presenten un creixement molt important en els últims anys.” Pel que fa als productes que més s'exporten, el president del Port de Barcelona indica que “són molt variats, però cal destacar els químics, les peces d'automoció i el farratge”.
Durant el primer semestre d'aquest any, hi ha hagut un bon comportament del trànsit de vehicles, dins dels quals els de comerç exterior van créixer un 6% i van arribar a les 322.072 unitats. “Enguany preveiem acabar amb un registre rècord de 700.000 vehicles moguts des del port, i això ens situarà a nivells superiors als d'abans de la crisi”, assegura Cambra. El nombre d'automòbils de trànsit, els que es descarreguen a Barcelona i es tornen a embarcar cap a la seva destinació final, es va incrementar un 50%, fet que demostra el rol creixent del port de la ciutat com a centre logístic de distribució de les marques de cotxes.
Líquids i hidrocarburs
Els líquids a granel també van tenir un bon comportament, ja que van augmentar un 1% en el primer semestre d'enguany, i van arribar als 5,2 milions de tones. En hidrocarburs, destaca l'evolució de la gasolina, que va créixer un 69%, amb més d'un milió de tones manipulades fins al juny, mentre que el fuel va augmentar un 79%, amb més de 600.000 tones manipulades.
El desenvolupament de noves infraestructures, com les terminals especialitzades de Meroil-Lukoil, en funcionament des del maig del 2012, i de Tradebe, que va començar a funcionar l'abril d'aquest any, han afavorit aquests creixements, en què també ha contribuït d'una manera notable la construcció d'un nou moll d'atracament, que des del juliol del 2011 és el punt d'atracada per a líquids a granel amb més pes de la Mediterrània occidental, un pas més en la consolidació del Port de Barcelona com a hub de la Mediterrània.
El tren, l'assignatura pendent
El primer semestre d'aquest any també ha estat molt positiu per al transport ferroviari de mercaderies que entren o surten del port de la capital catalana. Es va registrar un trànsit de contenidors de 66.942 TEU, un 14% més que en els primers sis mesos de l'any passat. El volum de vehicles transportats per ferrocarril va arribar a les 94.463 unitats, una quantitat estable en relació amb el primer semestre del 2012. Els sòlids a granel transportats en tren fins al recinte portuari, principalment sal i potasses procedents de les mines de Súria i Sallent, van superar les 208.000 tones, dada que representa un increment del 22% respecte a l'any passat. Les xifres són bones, però podrien ser molt millors. En aquest sentit, el febrer passat, el consell d'administració del port va donar llum verd a l'ampliació de la terminal ferroviària del moll sud. Pocs dies després, Sixte Cambra, president del Port de Barcelona, en una visita a Brussel·les, va insistir en la necessitat de disposar d'infraestructures ferroviàries adequades, com la construcció de nous apartadors de via o l'adaptació dels existents per permetre formar trens de 750 metres –cosa que reduiria el cost per tona transportada entre un 15% i un 22% i incrementaria la capacitat dels corredors–, per impulsar la competitivitat de les empreses europees. A principis d'agost, el conseller Santi Vila va mostrar el desig que “els accessos viaris i ferroviaris del port es puguin posar a licitació abans d'acabar aquest any”. Una infraestructura que genera 2.291 milions de valor afegit brut (VAB) a l'economia catalana s'ho mereix.