Relleu a l'Organització Mundial del Comerç
Aquest 1 de setembre el brasiler Roberto Azevedo ha pres el relleu al francès i excomissari europeu Pascal Lamy com a nou director general de l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Azevedo és el primer dels fins ara vuit directors generals que l'OMC i el GATT han tingut que prové d'un dels BRICS (el Brasil, Rússia,l'Índia, la Xina i Sud-àfrica), cosa que demostra la importància creixent que aquests cinc països emergents tenen en l'economia mundial, per molt que el seu creixement s'hagi també frenat últimament.
Però el relleu no és només una qüestió de canvi de persona, sinó també de canvi de situació, a la qual s'haurà d'adaptar aquesta organització internacional amb seu a Ginebra. L'OMC està passant un moment difícil. A començament de desembre l'OMC celebrarà la seva novena conferència ministerial a Bali, però a hores d'ara ja es pot dir que la seva gran esperança de cloure la vuitena ronda multilateral o de desenvolupament (iniciada a Doha el 2001, just després de l'incident de les Torres Bessones de Nova York l'11 de setembre de 2001) s'ha esfumat creant una situació en què, a falta d'una aproximació multilateral global al proteccionisme, estan proliferant els acords comercials de caràcter regional.
Aquests acords regionals han passat de 70 a més de 300 entre 1990 i ara, i representen el 20% del comerç mundial, però el problema és que si avancessin la Transpacific Partnership impulsada pels Estats Units, i que ja ha celebrat 19 sessions negociadores, i la Transatlantic Trade and Investment Partnership US/European Union, que es va llançar el 8 de juliol a Washington, el sistema multilateral sustentat per l'OMC quedaria en un no res, per molt que Pascal Lamy hagi marxat recordant que el sistema multilateral de comerç és la millor cuirassa contra el proteccionisme nacionalista que tanta por fa en uns moments de crisi.
POSAR-SE AL DIA.
El relleu a l'OMC es produeix en un moment de crisi dels països rics i de canvi molt substancial en el comerç i les relacions econòmiques internacionals en general. Estem, certament, en un moment d'hiperglobalització en què el comerç ha crescut considerablement, en què no solament es desenvolupa el comerç de mercaderies sinó també el de serveis desmaterialitzats (turisme, serveis professionals, telecomunicacions, banca, etc.), i en què el comerç és ja cosa d'un ampli nombre de països rics i pobres.
Quan el GATT es va posar en marxa el 1948 hi participaven 23 països. El nombre de membres de la seva successora, l'OMC, avui és de 159 (entre ells Rússia i la Xina), la qual cosa indica que la globalització s'està produint en extensiu i amb cada cop més països que estan sortint de la pobresa en què abans estaven gràcies al comerç internacional. La Xina, per exemple, membre de l'OMC des de 2001, s'ha convertit en una megapotència comercial que ven a l'exterior el 50% del seu PIB, mentre que –per comparar- al Regne Unit, en el moment més àlgid de la globalització d'abans de la Primera Guerra Mundial el 1913 i tot controlant el 24% de les exportacions mundials, aquestes no li representaven més que el 18% del seu PIB.
Per si això no fos prou, el comerç internacional ha canviat tant perquè ara es dóna en totes les direccions, i no solament en les relacions Nord-manufactures/Sud-primeres matèries com abans, com a conseqüència de les pràctiques de les empreses multinacionals, i al mateix temps s'ha produït una àmplia diversificació de productes amb un creixent comerç (ara aturat per la crisi mundial) de components i peces que en determinats sectors ha substituït en part l'antic comerç de productes acabats.
Tot això ha sigut possible per la reducció de barreres al comerç de mercaderies que el GATT i l'OMC han propiciat, i que ara es vol estendre als intercanvis de serveis, a on existeixen encara moltes pràctiques proteccionistes i nacionalistes en sectors com ara les telecomunicacions, els serveis financers, el comerç al detall, els transports i els serveis professionals que exigeixen reconeixement recíproc de títols.
El senyor Azevedo té molta feina al davant per combatre el proteccionisme i evitar una crisi com la del 1929, en què el comerç mundial va caure a un 5% del PIB mundial des del 16% al qual havia arribat el 1913. D'altra banda, l'OMC ha de fer front a nous reptes que fins ara no eren entre els seus termes de referència: la guerra de divises per evitar el mercantilisme de la Xina, que fa tornar els països pobres a l'exportació de matèries primeres; les ajudes estatals i el dúmping social i mediambiental, entre d'altres.
Els països pobres també esperen del nou equip de l'OMC que s'ajudin les seves exportacions. Aquí tots observarem el que és capaç de fer la nova directora del Centre de Comerç Internacional UNCTAD/OMC, l'espanyola Arancha González, per facilitar el seu comerç.
