Crisi encara no superada
El G-20 admet que la feina a favor del creixement i de la creació d'ocupació no ha acabat
Es compromet a combatre l'evasió fiscal i a evitar el proteccionisme econòmic
La cimera anual del G-20, que reuneix els països més industrialitzats i els emergents, va concloure ahir que l'economia s'està recuperant, però no es pot parlar de final de la crisi i encara hi ha molts riscos, segons la Declaració de Sant Petersburg, el document final de la trobada que es va fer en aquesta ciutat de Rússia.
L'amfitrió de la trobada, el president rus, Vladímir Putin, va explicar que, gràcies als esforços del grup, “ara la situació de l'economia és molt més estable que fa cinc anys”, però va destacar que continua havent-hi riscos que l'amenacen. Una de les preocupacions dels líders del G-20 expressada ahir és l'alentiment del creixement dels països emergents.
El cap del Kremlin va recordar que “les prioritats de la presidència russa del G-20 són l'estimulació del creixement i la creació de llocs de treball, en primer lloc a través de l'ampliació d'inversions, de la regulació efectiva i de l'augment de la confiança dels mercats”. El G-20 admet que no s'ha acabat el treball i en la declaració assegura que “es compromet a emprendre decidides accions per recuperar la via d'un creixement segur, sòlid i equilibrat, productiu des del punt de vista de la creació de llocs de treball”. Per aconseguir aquests objectius també es compromet abans de la cimera de l'any vinent a millorar el clima de les inversions a través de mesures col·lectives i també estatals que afavoriran la realització de nous projectes, sobretot en l'àmbit de les infraestructures i de la petita i mitjana empresa.
Tema estel·lar
A més, per no posar en perill la recuperació iniciada de l'economia global els líders del G-20 es van comprometre a no prendre mesures que la puguin posar en perill i van pactar el rebuig al proteccionisme en el comerç mundial. El proteccionisme va ser un dels temes de debat de la cimera perquè alguns països desenvolupats van criticar durament les mesures proteccionistes de països emergents. Ksenia Iudàieva, portaveu de la delegació d'experts russos, va destacar que fa cinc anys el rebuig al proteccionisme va sortir com “una mena d'impuls polític” però que ara es veu que “al final va limitar les conseqüències negatives des del punt de vista del comerç mundial.
Els líders del G-20 també es van comprometre a no competir en el mercat monetari mundial a través de les devaluacions de les seves monedes nacionals per avançar cap a un mercat de divises regulades pels mercats i no pels bancs centrals.
Un altre dels temes de l'agenda del G-20 és la lluita contra l'evasió fiscal, sobretot en el cas de multinacionals com Apple, Google o Microsoft, que gràcies als acords bilaterals actuals i als paradisos fiscals molt sovint paguen impostos molt baixos als països on operen. En aquest sentit, els líders del G-20 es van comprometre a Sant Petersburg a donar suport al pla de l'OCDE per intercanviar informació fiscal entre països per evitar l'evasió d'impostos.
Compromís de Rajoy
Una altra mesura a estudiar per combatre l'evasió fiscal, proposada aquesta vegada per la Federació de Sindicats de Rússia, és que es creï un impost global sobre les transaccions financeres.
En la cimera de Sant Petersburg, el president espanyol, Mariano Rajoy, es va comprometre a reduir l'endeutament a partir del 2016 i a seguir les reformes estructurals per fer front al principal repte de l'actual context econòmic: enfortir la recuperació i tornar a crear llocs de treball. Amb aquest compromís, el deute començaria a moderar-se d'aquí a tres anys, després que es tanqui el 2013 al 91,4%, pugi al 96,2% el 2014, fins al 99,1% el 2015 i s'acosti al 100% el 2016.
Espanya i Itàlia, empatats en prima
El deteriorament de la situació política a Itàlia ha suposat en els últims dies un increment de la prima de risc, fins al punt que ahir gairebé es va situar al mateix nivell de l'espanyola. L'interès exigit als bons espanyols a deu anys es va situar ahir en el 4,558%, mentre que el deute italià es pagava a 4,527%. D'aquesta manera, respecte a la referència del bo alemany, la prima de risc espanyola va tancar ahir a 257 punts bàsics, un més que el dia anterior, i la italiana va escalar 6 punts fins a situar-se en els 255 punts bàsics. És la primera vegada en els últims anys que la diferència és tan estreta, de només dos punts. De fet, els inversors estrangers estan tornant als mercats de l'Estat i, segons dades del Tresor Públic, al juliol van augmentar la seva exposició al deute espanyol en 10.133 milions d'euros, fins a acumular els 250.162 milions.
