Hipoteques incògnita
La supressió de l'IRPH ha deixat en els llimbs financers mig milió de crèdits un any i mig
Els consumidors volen transparència i equiparació de les seves condicions
Les quotes no tan sols no milloraran sinó que en algun cas s'encariran
Els van recomanar l'IRPH com un índex estable, una manera d'assegurar-se que les seves quotes hipotecàries no oscil·larien gaire en tota la vida del crèdit. Són, segons les fonts, entre mig milió i un milió de subscriptors d'hipoteques, que fa un any i mig que esperen concrecions perquè, en un intent de simplificació i transparència, s'ha decidit eliminar els índexs als quals estaven referenciats els seus crèdits.
L'IRPH de bancs, el de caixes i el de la CECA desapareixen del mapa financer, però les alternatives que s'ofereixen no acaben de fer el pes als que hi estaven lligats. I no tan sols pels retards que han afectat un procés engegat ja durant l'anterior legislatura, sinó sobretot perquè la solució oferta pel govern espanyol no tan sols no millora les condicions d'uns préstecs que han tingut històricament quotes superiors a les de les hipoteques referenciades a l'euríbor, sinó que en alguns casos les empitjorarà.
Així, del copalta dels responsables financers espanyols ha sorgit l'anomenat IRPH d'entitats, que a través d'una esmena del PP ha fet que les tres referències en vies d'extinció es fusionin en una de sola, que haurà de ser el succedani de les anteriors fins que s'extingeixi la vida dels préstecs. Però l'aplicació no serà precisament fàcil, ja que caldrà adaptar els diferencials que se sumaven en l'anterior IRPH amb una fórmula tan envitricollada com abstrusa.
Àlex Daudén, coordinador a Catalunya de l'organització de consumidors de banca Adicae, calcula que comparant una hipoteca de 120.000 euros a vint anys, si es referencia a l'IRPH entitats es pagaran uns 185 euros mensuals més que si es vincula a l'euríbor més 1,5%, que seria un tipus més o menys habitual actualment. “I al cap de vint anys, haurà pagat el doble d'interessos”, clama el portaveu. Val a dir que altres càlculs d'experts augmenten la diferència fins als 240 euros mensuals.
“La mesura beneficia un cop més el sector bancari”, lamenta Daudén, que des d'Adicae creu que la solució ideal seria una reconsideració del crèdit basada en l'euríbor. No obstant això, només hi podran aspirar els qui tinguin aquest tipus interbancari esmentat com a pla B en el seu contracte.
Desconfiança
A part, creuen els consumidors, “cal que hi hagi una supervisió del procés”, perquè “si per implementar les mesures cal assumir costos notarials o registrals, aquestes no haurien de recaure sobre els usuaris”. De passada, comenten, aquesta supervisió s'hauria d'interessar també per la picaresca que algunes entitats estan introduint quan, obligades a retirar les “clàusules sòl”, “miren d'encolomar altres productes per arrodonir els marges que perden”.
Des del gabinet jurídic de Facua, Rocío Algeciras també veu imprescindible proporcionar la màxima informació, molt especialment la que concerneix els drets dels usuaris. Si, tot i l'aplicació estricta de la normativa, el titular de la hipoteca no hi està d'acord, sempre pot forçar un replantejament radical del préstec: “No estem parlant d'una petita modificació en el cost de la tramesa d'un extracte –recorda Algeciras–, sinó que estem canviant un element fonamental del contracte hipotecari, en el qual el consumidor ha de donar el seu vistiplau abans de firmar.”
La portaveu de Facua comenta, a més, que el govern espanyol “no es pot inventar uns termes nous i imposar-los en un contracte privat”. Així, “si les condicions resultants no ens convencen, no les hem d'acceptar”, rebla.
Fer difícil el que ja és complicat
La fórmula per reconvertir els crèdits és la següent: es prendrà com a referència el tipus mitjà dels préstecs concedits per les entitats a més de tres anys, l'anomenat IRPH entitats, i s'hi afegirà el resultant de la mitjana aritmètica de la diferència entre l'índex que desapareix i el nou IRPH en els anys transcorreguts. És a dir, caldrà partir de l'índex inicial i anar-li restant el d'entitats des de l'inici del préstec. A la taxa resultant encara caldrà afegir el diferencial que s'aplicava a l'IRPH quan es
va firmar el contracte. El resultat serà, sí o sí, superior a les condicions de mercat actuals, en què s'aplica un euríbor en mínims pròxims al mig punt més un diferencial. Es dóna la circumstància que, en el cas de l'IRPH de caixes, podria resultar que s'acabi pagant més que abans, ja que històricament era més elevat que el de bancs. L'últim de juliol va ser del 3,43%..
