Economia

Tots atents als beneficis

Gràcies al fet que el conflicte a Síria sembla controlat a curt termini (contra tot pronòstic), el mercat ha provat nous màxims i redueix el potencial que apreciem per a les borses per fonamentals. La liquiditat i la falta d'alternatives d'inversió segueixen sent factors positius per a les borses. Però, tard o d'hora, i millor que sigui d'hora, les millors expectatives macroeconòmiques han de veure's reflectides en una revisió a l'alça dels beneficis empresarials.

Serà l'única manera d'assegurar que el potencial roman elevat per al llarg termini. I en aquest sentit, a pesar d'aquesta millora dels indicadors macroeconòmics i el repunt de les rendibilitats del deute públic a llarg termini (als Estats Units i a Alemanya) descomptant més creixement, les expectatives de benefici per acció per al 2013 als EUA romanen estables i persisteix la cautela de les companyies a l'hora d'oferir un guidance (direcció) per al segon semestre d'aquest any (el 82% de la companyies s'han mostrat pessimistes, enfront del 63% de mitjana històrica de 5 anys).

Encara que s'estan retardant respecte a les nostres estimacions, mantenim les nostres expectatives de revisió a l'alça de beneficis d'aquí a final d'any per la millora macro, i serà el catalitzador per a una millora de ràtios (PER a 12 mesos S&P 500 14x enfront de 14,2x mitjana històrica) i pujades a borsa. Fins que això passi no descartem que els mercats entrin en una fase de consolidació dels recents guanys, que serien oportunitats de compra. Dimarts i dimecres tindrà lloc la reunió de la Fed. Existeix una gran expectativa per si es reduirà ja l'actual ritme de compres d'actius (tapering) o si s'esperarà a la reunió del desembre (pròxima reunió amb roda de premsa posterior). El consens s'inclina pel setembre en comptes del desembre. Per la nostra banda esperem que es comenci a reduir el ritme de compres ja en aquesta reunió en 10.000 milions de dòlars al mes contra els 10.000-20.000 milions de dòlars que espera el consens (des de nivells de 85.000 milions de dòlars actual) amb una reducció progressiva fins a principis del 2014 (en lloc de mitjan 2014 com va dir la Fed).

A pesar de la indefinició del consens sobre els terminis, segons la nostra opinió, amb la TIR del bo americà a 10 anys en el 3% aquest moviment estaria en gran part descomptat i serien compatibles amb les nostres estimacions de PIB (de l'1,8% per al 2013 i del 2,6% per al 2014) i no haurien de suposar un llast per a la recuperació econòmica.

Espanya guanya atractiu enfront d'altres perifèrics. A Itàlia, la Comissió del Senat segueix retardant la seva votació sobre l'expulsió de Berlusconi. En qualsevol cas, la recomanació de la Comissió (en cas de proposar l'expulsió) haurà de ser ratificada per una votació del Senat a mitjan octubre. El PDL de Berlusconi ha amenaçat de deixar de donar suport al PD de Letta en la seva actual coalició de govern en cas que aquest votés per expulsar Berlusconi. A pesar de la incertesa generada, hi ha dubtes sobre la credibilitat d'aquesta amenaça davant la dificultat que suposaria per al PDL, encara liderant actualment les enquestes de vot (28%, PDL; 25%, PD; 20%, 5 Estrelles), per afrontar unes noves eleccions a curt termini sense Berlusconi, que quedaria inhabilitat per ocupar qualsevol funció pública en els pròxims 3 anys. En el pitjor escenari de caiguda del govern de coalició i convocatòria d'eleccions en el termini d'1-2 mesos es podria esperar un cert càstig als actius italians.

En aquest sentit, encara que en part ja es descompta la inestabilitat política a Itàlia, la caiguda del MIB des de finals de gener fins als mínims d'abril va ser del 13%. Des de llavors el rebot del 15% ens situa en la part del rang on una caiguda similar estaria acompanyada d'un eixamplament de la prima de risc. Així, el contagi a la resta dels actius europeus estaria més contingut i hauria de ser puntual davant la millora macro a Europa, els avanços en consolidació fiscal i l'establiment de mecanismes de contenció (OMT/MEDE).

En el cas d'Espanya, les reformes avancen a un ritme més actiu que a Itàlia, i això, que s'ha reflectit en el deute, hauria de fer-se més palès en la borsa.

Nicolás Fernández és director d'anàlisi del Grup Banc Sabadell



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.