Tasca inacabada però molt urgent

Una enquesta recent del Financial Times intentava concretar les causes que van conduir a la crisi financera del 2008. En va determinar cinc: manca de capital, estructures de finançament febles, préstecs a clients de dubtosa fiabilitat, inversions a curt termini del tot errònies i compres o fusions del tot desencertades. D'aquestes cinc categories, el Royal Bank of Scotland, en mans del govern britànic al 79%, les complia totes.

A partir d'una d'aquestes categories, la manca de capital (efectiu) en relació amb inversions, i arran d'iniciatives polítiques de la UE i el G-20, entre altres, es va intentar posar en marxa mecanismes per evitar que episodis com el del 2008 es repetissin. Un dels resultats han estat les directrius de Basilea III, aprovades el 2010, i que entren en vigor, gradualment, entre l'1 de gener passat i el 2019.

El paquet estableix una nova relació de la ràtio de capital del 4,5%, més del doble del que hi havia abans, el 2%, a banda d'un nou coixí de seguretat del 2,5% en moments d'estrès, i sempre d'acord amb la situació de cada entitat. Així, aquells bancs que tinguin massa capital compromès per sobre del 4,5% s'enfrontaran a restriccions quant al pagament de dividends i de bonificacions discrecionals. A la pràctica, doncs, la norma estableix un mínim efectiu del 7% de ràtio. L'acord s'ha desenvolupat pels bancs centrals després de mesos de discussions entre els 27 països membres del Comitè de Supervisió Bancària de Basilea.

N'hi ha prou? Alguns especialistes sostenen que no. La interdependència d'unes entitats amb unes altres continua sent molt elevada. Stefan Walter, al davant del comitè que va dissenyar Basilea III, assegura que “ara estem més segurs, però no prou, encara”. Del mateix parer és el nou governador del Banc d'Anglaterra, Mark Carney, que creu que el sistema bancari global ha estat “reparat substancialment” però que la feina no està enllestida: “Hi ha un munt de bancs que necessiten avançar en les reformes.”

Potser la qüestió es resoldrà definitivament en qüestió de mesos, quan el nou mecanisme de supervisió bancària del BCE entri en vigor com a autoritat reguladora de la zona euro, si supera definitivament tots els tràmits legislatius, procés que potser s'haurà enllestit a finals de març del 2014.

En previsió de futurs tests d'estrès a què s'obligarà a sotmetre's els bancs, molt més rigorosos, en principi, que els que han tingut lloc de part de la Comissió i la Unió Europea els anys passats, algunes entitats del continent han començat a captar diners per tal d'elevar les seves ràtios de core capital.

Amb tot, fonamentals desacords continuen existint sobre la qüestió: el primer, la Unió encara no ha donat llum verda jurídica al BCE per actuar com a regulador, i el segon, i potser més important, encara no s'ha decidit quina recepta cal seguir si un banc no aconsegueix el capital necessari per complir amb Basilea III.