L'Estat perd 63.662 milions per un IVA mal recaptat
S'esfumen en cinc anys prou diners per rescatar la banca o eixugar el dèficit
La CE alerta Madrid de frau, errors, llacunes i duplicitats en la seva administració pública
Espanya “tornarà a sorprendre el món molt aviat”, va dient el ministre Montoro. Però, de moment, l'única sorpresa és el forat de 15.197 milions d'euros anuals per haver recaptat malament l'IVA que ahir li va descobrir la Comissió Europea. El frau i les trampes legals per evadir impostos, però també un sistema de recaptació farcit d'errades estadístiques, llacunes, duplicitats i ambigüitats, han fet perdre a l'Estat espanyol 63.662 milions només en els últims cinc anys, des de l'esclat de la crisi. Una suma que hauria estat més que suficient per pagar el rescat dels bancs espanyols o per eixugar una gran part del dèficit públic.
“És inacceptable la quantitat d'IVA que s'escapa, especialment tenint en compte l'impacte que aquests diners tindrien per a les finances públiques”, va lamentar l'eurocomissari de Fiscalitat, Algirdas Semeta. Altrament dit: si Espanya no fos un colador per als evasors, hauria de fer menys retallades. Aquests 15.197 milions perduts el 2011 representen un 1,4% del PIB espanyol. Tot i que la culpa no és només del frau i de la mala recaptació d'una administració pública obsoleta: Brussel·les també inclou en aquesta quantitat tot l'IVA que han deixat sense pagar empreses que han fet fallida. La crisi fa el forat més gran.
El pitjor any per a Espanya va ser el 2009: 22.427 milions d'euros d'IVA que havia d'ingressar van desaparèixer, l'equivalent al 2,1% del PIB. En el conjunt de la UE, les pèrdues per IVA no recaptat pugen a 193.000 milions el 2011 (l'únic any comptabilitzat en l'informe de Brussel·les). “És una dada una mica alarmant, un toc d'atenció que ha d'obligar els governs estatals a millorar el sistema”, avisa l'eurocomissari lituà.
El problema s'ha agreujat especialment a Espanya, tot i que el forat del 2011, en termes absoluts, encara és més gran a Itàlia (36.000 milions), a França (32.000), a Alemanya (26.900) i a la Gran Bretanya (19.000).
En vista del forat, Brussel·les reivindica que se simplifiqui el sistema: aquest dèficit de recaptació de l'IVA empitjora cada cop que es canvien els tipus per apujar-los o abaixar-los, quan n'hi ha molts de diferents segons el producte o quan conviuen diverses exempcions fiscals. En la llista negra, al costat d'Espanya, hi ha Grècia, Letònia, Irlanda, Portugal i Eslovàquia.
LA XIFRA
Un bilió d'euros l'any s'evadeix a la Unió Europea
Brussel·les s'adona que no pot escanyar més els contribuents amb el mantra de l'austeritat i, mentrestant, no poques multinacionals s'escapen de pagar impostos (darrerament s'ha parlat molt dels casos d'Apple, Amazon, Google i Starbucks). L'evasió d'impostos costa cada any a la UE un bilió d'euros. Això equival al pes de l'economia espanyola sencera i a tota la despesa sanitària europea, i permetria eixugar (i dues vegades!) el dèficit públic de tots els estats membres i pagar totes les infraestructures energètiques que necessiten des d'ara fins al 2020. El pressupost anual de la UE, per exemple, que ha costat Déu i ajuda que acceptin els britànics, és sis vegades inferior a aquesta quantitat. Per això, la Comissió Europea estreny ara amb aquest informe que va presentar ahir Semeta, responsable també de la lluita contra el frau. I els caps d'estat i de govern pressionen Luxemburg i, sobretot, Àustria perquè suprimeixin el secret bancari d'una vegada per totes. Els 27 (ara 28) es van comprometre el maig passat precisament a posar en marxa abans no acabi l'any un sistema automàtic d'informació de dades bancàries, incloses les dels estrangers no residents, perquè ningú no es pugui escapar de pagar impostos.
