Què fem amb Catalunya Caixa?

El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) fa temps que busca una sortida per a la intervenció que va fer a Catalunya Caixa.  Fins ara, s'ha buscat sempre potenciar un esquema a través del qual les entitats relativament sanes absorbeixin les absolutament malsanes, amb copiosos ajuts públics. Aquesta estratègia d'autarquia financera i concentració té les seves limitacions. La crisi castiga les carteres de crèdits de totes les entitats i els torna en morosos. A mesura que les provisions van matant els morts històrics de l'actiu, la crisi en fa fer sorgir de nous. Així, el Banc Sabadell s'ha vist obligat a ampliar capital tot i haver negociat un tracte extraordinari en el cas de la CAM. El sector financer espanyol capta actualment passiu a costos irrisoris i el deixa als clients amb marges importants.  En aquest diferencial hi ha una oportunitat de negoci interessant, per qui no té problemes amb els actius.

Catalunya Caixa ja ha tingut diferents sanejaments i comença a adreçar el problema històric d'ineficiència operativa que tenia.  Té el risc del deteriorament futur d'una cartera de crèdits centrats en classes mitjanes baixes relativament més vulnerables i un capital Tier I amb una part important de crèdits fiscals, que pot obligar a captar més recursos.

Les autoritats haurien d'enfocar l'adjudicació mirant de no aprofundir en la concentració del sector. Això no seria positiu, ni en termes de competència ni socials. Una altra consideració encara més important seria poder trencar el cercle viciós pel qual la banca mata l'economia productiva no deixant-li diners i aquesta mata els bancs tornant préstecs sans en morosos.  En aquest sentit, poder atreure una entitat financera estrangera de referència seria una gran notícia per tot el sector espanyol.