Catalunya Banc tanca l'ERO amb pitjors condicions que el de Bankia
Tot i que els sindicats han pogut igualar les indemnitzacions, hi ha aspectes en què el grup català surt perdent en la comparació
Solucions per als empleats veterans, mobilitat geogràfica i esforç de la plantilla seran diferents
La maratoniana pugna que fins a la matinada de dimecres van mantenir els sindicats amb la direcció de Catalunya Banc va donar uns fruits impensables a la vista de la proposta presentada per l'empresa a l'inici de la negociació de l'ERO i de la reestructuració de l'entitat nacionalitzada. No obstant això, el balanç, tot i que valorat positivament per directius i representants dels treballadors, deixa en l'aire alguns greuges comparatius en relació amb altres ERO similars aplicats a entitats en situació de fallida, com ara Bankia.
La lletra menuda de l'acord signat ahir ho demostra: en el percentatge d'afectats per l'ERO, en les condicions dels més grans de 50 anys, en les compensacions per mobilitat geogràfica i en l'esforç salarial que hauran de fer els membres de la plantilla que conservin el lloc de feina. De facto, les percepcions màximes en tots dos casos són ben diferents: mentre que a Bankia el límit de les indemnitzacions es va situar en els 350.000 euros, les estimacions inicials suposen que el màxim que es cobrarà al grup català seran uns 235.000 euros.
Raquel Puig, del Sindicat d'Estalvi de Catalunya, que juntament amb CCOO i la UGT han mantingut a tothora una fèrria unitat d'acció en les converses i protestes, no ocultava ahir la recança que, després d'una duríssima negociació, deixa el resultat final: “A Bankia l'abast de l'ERO va ser d'uns 4.500 afectats sobre una plantilla de 20.126 empleats (més 1.500 sortides mitjançant altres fórmules), això és poc més d'un 22% de la plantilla, mentre que a Catalunya Banc se n'han sacrificat un terç”, ja que seran 2.153 treballadors del total de 6.563.
Detalls importants
Puig també esmentava les diferents fórmules emprades per donar sortida als empleats de més edat, ja que mentre que a Bankia es va optar per prejubilacions per als més grans de 54 anys amb una indemnització del 60% de la retribució total bruta, amb un escalat diferent segons l'edat inicial i amb aportacions d'un any al pla de pensions, en el cas de l'entitat catalana, tot i que els sindicats després de reivindicar un seguit de primes han aconseguit pràcticament igualar les quantitats, no han pogut equiparar la fórmula legal, i els veterans seran acomiadats en els mateixos termes que la resta.
Finalment, també hi ha diferències en el capítol de la mobilitat geogràfica, mentre que al grup català hi ha dos trams d'indemnitzacions úniques per als treballadors que s'hagin de desplaçar amb un màxim de 8.000 euros per als que s'allunyin més de 100 quilòmetres, a Bankia el tramat de compensacions és molt més acurat, i va des dels 4.000 euros que cobraran els que s'allunyin entre 50 i 100 quilòmetres fins als 15.000 que rebran els qui se'n desplacin més de 300.
Una de freda i una de calenta
A banda dels acomiadaments, la plantilla que quedi a Catalunya Banc també haurà de fer sacrificis, en forma, d'entrada, d'una reducció salarial que, per la via de l'eliminació de diversos complements, baixarà una mitjana d'un 10%, al qual caldrà sumar també reduccions de jornada, sou i desplaçaments no desitjats. Tot i això, els sindicats valoraven ahir la substancial millora sobre les expectatives inicials, en què se'ls oferia tan sols el mínim establert per la reforma laboral i, sobretot, la introducció d'un dels cavalls de batalla de les converses: el criteri de donar preferència a les sortides voluntàries, una condició que, en canvi, a Bankia no es va poder aplicar.
