Optimisme empresarial

La reforma laboral està tenint un impacte positiu en l'ocupació, es començaran a crear llocs de treball ja a partir de l'any que ve i l'aixeta del crèdit està gairebé oberta per a les pimes. No es tracta d'un relat de ciència-ficció, sinó les conclusions d'un estudi realitzat per la CEOE i el Consell Empresarial per a la Competitivitat (CEC), que integra les quinze companyies més grans de l'Estat espanyol. L'apartat amb el qual comença l'informe és tota una declaració de principis: “L'economia espanyola en perspectiva: Un èxit tot i la crisi.”

Els empresaris admeten que hi ha alguns problemes que s'aniran solucionant “gradualment”, com ara l'elevat endeutament o les reformes a mig fer, però asseguren que hem tocat fons i la recessió s'ha acabat. De fet, calculen que el PIB va créixer una dècima en el tercer trimestre de l'any i registrarà el 2014 un avenç del 0,9%, dues dècimes per sobre de la previsió del govern espanyol, fins ara la més optimista inclosa en un recull oficial.

La gran patronal fa públics aquests bons auguris només dos dies després que el Fons Monetari Internacional (FMI) toqués el crostó a l'executiu de Mariano Rajoy i alertés que el creixement de l'economia espanyola serà l'any que ve de només el 0,2%. La pitjor part del pastís se l'emportava el mercat laboral: l'entitat dirigida per Christine Lagarde avisava que tot i que es vagin millorant les dades del PIB, el mercat laboral continuarà a l'UVI, amb una taxa de desocupació el 2014 de gairebé el 27%. En canvi, l'informe presentat ahir assenyala que, gràcies a la reforma laboral, “ja hi ha signes de millora en el mercat laboral” i l'any que ve es començarà a crear ocupació neta, de manera que la taxa d'atur baixarà. No diu fins quan, però sí que amb la nova normativa es crearà ocupació amb taxes de creixement del PIB inferiors a l'1,5% –abans era necessari un avenç mínim del 2,5%– i que permetrà crear un milió de llocs de treball nets, la majoria qualificats. Això sí, haurem d'esperar fins al 2020.

Sobre les diferències entre el seu optimisme i les nefastes previsions de l'FMI i entitats similars, el president del CEC, César Alierta, ho té clar: “Si algú coneix bé la realitat espanyola som nosaltres, amb tots els respectes per als organismes internacionals.”

Tot seguit, el també president de Telefónica es lamentava que moltes vegades es doni més credibilitat als organismes internacionals, que sistemàticament plantegen xifres que es queden per sota de les oficials.

Pels empresaris, un dels efectes positius de la reforma és que ha consolidat l'abaratiment dels costos laborals, cosa que suposa un important avantatge competitiu sobretot a l'hora d'exportar. Així, l'Estat espanyol registra una força laboral entre un 12 i un 30% més barata que països “comparables” com ara Alemanya, França i Itàlia –34.400 euros per empleat a l'any de mitjana a Espanya enfront de 43.000 euros en aquests països– i es preveu que aquesta diferència augmenti encara més entre aquest any i el que ve, amb una caiguda acumulada dels costos laborals unitaris a casa nostra de l'1,5%.

La tendència, però, no és sempre la mateixa. Segons Alierta, mentre els salaris “estan creixent” en els sectors de més valor afegit, a les altres branques s'està produint un ajustament “temporal”. Per Joan Rosell, president de la CEOE, és cert que “el creixement dels salaris és molt pla, per no dir negatiu”, però ahir reflexionava que va ser un “error” permetre en els anys de bonança que els sous augmentessin 2 punts per sobre de l'IPC, una pràctica que “que no entenien els empresaris estrangers quan venien a Espanya”. Gràcies a la moderació salarial, l'economia espanyola remunta ara, sobretot gràcies a les vendes exteriors, es conclou en l'estudi.