Més enllà de la salsa
La taverna L'Espinaler s'ha convertit en un lloc de pelegrinatge obligat al Maresme per als amants del vermut i en una gran empresa de venda de productes de qualitat per a l'aperitiu.
El meu pare va tenir clar que es mantindria fidel a un concepte: la qualitat
El vermut és tan català com la barretina. I si no que li ho preguntin a en Miquel Tapias, la quarta generació al capdavant de la taverna L'Espinaler, de Vilassar de Mar, coneguda arreu per ser la responsable d'una de les salses més gustoses per acompanyar olives, patates, escopinyes, petxines, navalles i un llarguíssim etcètera. Uns productes que també es poden trobar en una empresa que s'ha convertit en referent de les conserves i altres menjars de qualitat que acompanyen l'aperitiu. Els orígens de L'Espinaler cal buscar-los a Argentona, d'on era nascut el besavi, Miquel Riera Prat. “Vivia en un mas sobre el pont de L'Espinal i quan decideix marxar del camp i obrir una taverna de vins a granel a Vilassar de Mar, la gent d'aquí el va començar a conèixer amb el mot de l'Espinaler”, explica Tapias.
Miquel Riera era un excel·lent caçador, i aquesta afició el va posar en contacte amb gent de possibilitats. “Aquestes amistats li van permetre a accedir a posar dins la taverna un estanc, un fet que al 1907 era especialment complicat d'aconseguir”, rememora el seu besnét. Els anys van anar consolidant la fama de l'establiment, fins i tot en moments d'extrema dificultat com va ser la Guerra Civil, que ja va trobar la filla de Miquel Riera, Francisca, darrera de la barra. “Eren temps en què s'intercanviava tabac per altres productes de primera necessitat i la meva àvia se'n va sortir prou bé tot i ser vídua i amb quatre criatures”, explica l'actual propietari de L'Espinaler.
Arriba el vermut.
Inicialment, Joan Tapias comprava les conserves a un magatzem de Mataró. El responsable, amb qui va fer amistat, va acabar presentant-li els fabricants gallecs davant la demanda creixent de la taverna. L'any 1970, amb només 18 anys, Miquel Tapias va començar a treballar a la taverna i a acompanyar el pare en els seus viatges a Galícia, per controlar i seleccionar directament el peix i marisc que després servirien als clients. “El coneixement del producte és bàsic, com ara saber que les escopinyes tenen un gust diferent segons siguin d'una platja o d'una altra”, assegura Tapias. Amb els anys i l'experiència, L'Espinaler acabarà triant el marisc a la llotja de Galícia i fent que es prepari d'una manera determinada per una conservera concreta. Paral·lelament a l'ampliació del negoci, la salsa casolana que se servia a la taverna i que havia començat a fer l'àvia pels clients més habituals esdevé la marca de la casa. “Vam començar a embotellar-la i a vendre-la a les botigues fins que s'ha convertit en la bandera de l'empresa”, reconeix l'actua propietari.
Més de 150 productes
De moment, els reconeixements a tota una trajectòria comencen a arribar i l'any passat la prestigiosa Guia Gourmet va entregar a Miquel Tapias el premi a la millor botiga especialitzada. Només és el principi.
Pare i Fill
Un jove Miquel Tapias al costat del seu pare Joan a la taverna. L'actual propietari de L'Espinaler va començar a servir les anxoves fresques als clients i a fer famosa la salsa segell de l'empresa
L'establiment
El local del Camí Ral, a tocar de l'N-II, és conegut pels grans bocois, que primer guardaven el vi a granel i que actualment es fan servir com a taules per fer el vermut a l'exterior
La família
Joan Tapias i la seva dona, Ventureta, van donar l'impuls a la taverna fins a convertir-la en un lloc de visita obligada per a la gent del Maresme
Més enllà de la salsa