Focus

La Colmena

La clau és que passi gent per davant

Porta una pastisseria centenària i confia que el turisme ajudi a compensar la davallada de clientela del país

Josep Maria Roig representa la tercera generació d'una família que regenta la pastisseria La Colmena (plaça de l'Àngel, 12, Barcelona), en un local que es va obrir al públic el 1864. En preguntar-li quina és la clau per poder continuar tenint obert al cap de tant temps, respon: “Que passi gent per davant de la porta.” Pitjor seria que no passés ningú, però la realitat és que els temps han canviat i que molts dels que passen no entren i, si entren, carreguen poc. “Pràcticament s'han acabat les cistelles de Nadal, i els panellets es venen d'un en un, a mode de degustació, i en canvi abans ningú gosava entrar si no era per demanar-ne un quilo. Per això és totalment partidari d'obrir els festius per treure algun diner dels turistes. “Pot molestar algun veí del barri, però les vendes a la gent del país han baixat molt i obrir els caps de setmana ajuda a tapar forats i dóna feina”, diu.

Roig és el secretari de l'Associació d'Establiments Emblemàtics de Barcelona (AEEB), creada fa dos anys per un grup de comerços singulars de la ciutat en veure que en només tres anys havien desaparegut deu botigues centenàries. Uns cinquanta establiments -entre comerços, bars, restaurants, fonamentalment al centre de Barcelona- estan adherits a aquesta associació, fundada amb la pretensió que no es perdi cap d'aquests establiments singulars i que, en el cas que es tanqui, els nous propietaris en respectin el disseny, els elements ornamentals i la façana. La via seria que hi hagués algun tipus d'ordenança municipal que ho assegurés, però Roig es lamenta que “el regidor de l'àrea no està pel tema.”

La botiga més antiga de l'AEEB és la cereria Subirà, que data del 1761, però en el rànquing d'empreses comercials longeves destaquen les de l'alimentació, ram al qual pertanyen una bona part dels comerços centenaris guardonats aquest any per la Generalitat: Cal Mingo i Fleca Barot, Pastisseria Cortacans, Pelegrí i Forn Sant Josep, de Barcelona; Forn Cabrera, de l'Ampolla; Forn Marí, de Gelida; Forn Masvidal, de Canet de Mar; Forn Pallarès, del Pla de Santa Maria; Forn Sant Roc, de Manlleu; Galetes Graupera, de la Bisbal d'Empordà; Pastisseria Alemany Jiménez, d'Amposta, i Pastisseria Colom de Cervera (Segarra).

Una resistència al temps que es va acabar en una altra pastisseria centenària i cèntrica, Can Miracle de Mataró, fundada l'any 1885 i dedicada a l'elaboració de productes artesans i pastisseria per a càtering, que va tancar a començament d'any per una davallada d'ingressos i dificultats de finançament que va acabar amb un concurs de creditors i l'acomiadament dels quinze treballadors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.