Economia

Yellen segueix Bernanke

Després de la baixada de tipus per sorpresa a Europa, el mercat torna a estar pendent de la Reserva Federal nord-americana (Fed) i d'un possible calendari per a la gradual retirada dels estímuls. La compareixença de la setmana passada de Janet Yellen, propera presidenta de la Fed, confirma el seu caràcter dovish i es va centrar a donar suport gairebé al 100% a les polítiques expansives de l'encara president, Ben Bernanke. En aquest sentit, el dimecres que ve també es publicaran les actes de la institució, que tornaran a passar l'escrutini del mercat per albirar les possibles dates per iniciar el tapering o la retirada dels estímuls. La dada d'ocupació publicada el divendres (generació de 204.000 ocupacions no agrícoles versus enquesta sobre població activa amb una caiguda de 720.000 llocs de treball) sí que va sorprendre al mercat i va avançar les expectatives de tapering bo i posant en dubte les estimacions d'un inici al març del 2014. De fet, la nostra expectativa és més oberta, a la fi del 2013 o a l'inici del 2014.

A més, dimarts passat dos membres de la Fed, Lockhart i Kocherlakota, van fer sengles declaracions donant suport a estímuls més grans. No obstant això, com que els membres són més dovish de l'autoritat monetària, els seus comentaris no van suposar cap sorpresa i a penes van tenir impacte. Independentment de quan comenci la retirada dels estímuls, marcarà l'evolució dels mercats durant els pròxims mesos amb correccions en les divises emergents (durant les últimes setmanes tornen a depreciar-se), recuperació del dòlar (més pressió sobre matèries primeres), alça de TIR a llarg termini (tant als EUA com a Europa, tot i que de manera més continguda) i augment de la volatilitat a la borsa (almenys transitòriament). A això cal afegir-hi l'impacte en els resultats empresarials de la depreciació de divises emergents.

Per la seva banda, el Banc d'Anglaterra també insinua la possibilitat d'apujar tipus d'interès a partir del tercer trimestre del 2015 (abans del 2016, que era l'inicialment anunciat) per la bona marxa de l'economia (caiguda de la taxa d'atur al setembre fins al 7,6% en relació amb el 7% d'objectiu). La notícia també va sorprendre el mercat, tot i que el consens ja descartava una puja abans del previst inicialment per les autoritats monetàries.

En la zona euro, una altra reunió de l'Ecofin-Eurogrup sense acords de transcendència. Entre d'altres, confirmen la fi del programa d'ajuda a la banca espanyola, que simplement s'oficialitza però es mantenen revisions periòdiques de la troica i s'insisteix a continuar les reformes.

A més, es ratifica la sortida d'Irlanda del programa de rescat. Alguns organismes, com l'FMI, haurien pressionant el país perquè sol·licités una línia de crèdit preventiva. No obstant això, el govern irlandès assegura que té prou liquiditat per finançar-se el 2014 sense fer cap emissió i és reticent a demanar cap ajuda. Amb relació a Grècia, tard o d'hora caldrà decidir si estendre el programa d'ajuda més enllà de març del 2015 i cobrir possibles desfasaments acumulats (el BCE estima un desquadrament de 5.000 milions d'euros en els objectius per al 2014), però en aquest cas sembla raonable esperar el resultat de l'últim examen de la troica, al desembre. Malgrat tot, Grècia podria ser l'origen d'episodis d'inestabilitat el 2014 pel poc marge de maniobra del govern.

Finalment, el procés on més retard es veu és en la unió bancària europea, que per ara no ha tingut anuncis rellevants i en què la clau és tancar un acord definitiu sobre la directiva de resolució bancària (que s'hauria d'aprovar abans de final d'any, data d'entrada en vigor) i sobre quins tipus de límits cal establir amb vista a les proves d'estrès del 2n semestre del 2014. El pitjor, en aquest punt, és que Alemanya es continua oposant a qualsevol avenç.

Les retallades moderades de les borses les acosten més als nivells que marquem com a punts de recuperació dins la nostra percepció de la necessitat d'una consolidació que no impedeix cap visió positiva per a la renda variable per al 2014. A nivells d'Ibex 35 de prop de 9.500 punts, o de l'Eurostoxx 50, de 2.950 punts, vam pensar que el potencial s'ampliaria prou per apostar per una recuperació a curt termini que ens podria dur de tornada a màxims de l'any. La nostra visió per als pròxims 3 mesos continua sent de mercats laterals, amb un inici del 2014 que mostrarà certes complicacions per, entre altres coses, el tapering als EUA o el retard en la revisió d'estimacions de benefici per acció d'empreses.

Nicolás Fernández és director d'Anàlisi del Grup Banc Sabadell



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia